Traïció a Cestus (IX)

Anterior

–9–

El Temple dominava quilòmetres i quilòmetres de la ciutat de Coruscant, les cinc torres punxegudes traspassaven els núvols com els dits estirats d'un tità. Els innombrables passadissos i corredors, les sales de lectura i patis d'entrenament, i les biblioteques i càmeres de meditació estaven dissenyats amb elegància i fluïdesa intrínseques. A l'interior, fins al ser menys dotat podia entendre que la Força convertia a l'univers en un sol organisme.

El mateix Consell es reunia en cambres menys impressionants, però no menys dignes que les del Canceller. Els arcs i els ornaments penjants havien estat creats pels artesans amb més talent de la galàxia. Costaria una fortuna reproduir aquesta riquesa, però la majoria dels objectes eren regals de governants i mercaders als quals les seves vides, honor o riqueses havien estat protegits al llarg de mil·lennis per l'habilitat dels Jedi.

Feia molt que Obi-Wan s'havia acostumat a l'opulència, i amb prou feines li prestava atenció mentre esperava davant el Consell a què aquest es pronunciés.

El Mestre Yoda inclinava lleugerament el cap, mentre Obi-Wan i Kit Fisto sol·licitaven consell.

–Corren temps confusos –va dir Obi-Wan–. La nostra antiga autoritat està suspesa en molts aspectes, i se'ns ha retallat gran part d’aquesta autoritat.

–Els conflictes moltes coses canvien –va dir en Yoda–. Impredictibles aquestes Guerres Clon han arribat a ser.

–Però ara se’ns envia en una difícil missió diplomàtica que requereix fer acords a molts nivells, i amb tanta complexitat que necessitarem un advocat –Obi-Wan va pensar amb cura les seves següents paraules–. Mai he rebutjat una missió, però he de ser sincer i dir que no em sento preparat per a aquest..., aquest laberint de comerç i política.

El Mestre Yoda va arrufar les celles.

–Preocupat estic. Els Jedi orientació no busquen ja en actes i paraules dels Mestres del passat. Estranys nous temps aquests són.

Els altres Jedi de la sala van assentir. Era un tema que es debatia des de feia molt de temps, però, al final, els Jedi acabaven veient-se obligats a complir amb els desitjos del Senat i del Canceller.

En aquest moment, la cara de Mace Windu semblava una màscara ombrívola esculpida en duracret d'ònix. De tots els Jedi, la seva postura era la més propera a la d’en Yoda.

–Hi estic d'acord, però la República mai havia passat per una prova tan dura. Si se'ns demana que assumim noves funcions, caldrà acceptar-les. Si nosaltres no podem protegir a la República, sobre qui recaurà aquesta responsabilitat?

–És bon senyal que Palpatine segueixi buscant solucions diplomàtiques –va dir Kit.

–Llavors, per què no envia diplomàtics? –va preguntar Obi-Wan, donant-se compte mentre parlava que ja coneixia la resposta: la diplomàcia només era el nivell superficial de la iniciativa de Palpatine. El Canceller sabia que la simple presència d'un Jedi seria com un puny de duracret en guant de pell sedosa.

–La guerra va bé –va dir el Mestre Windu–, però estem assumint papers massa aliens a nosaltres. Si no tenim cura, ens arrisquem a perdre la nostra claredat d'intencions. Es demanen sabres làser on abans haguessin estat suficients unes paraules.

Yoda va assentir.

–Hi va haver un temps en què els Jedi només amb aparèixer tenien per a una multitud apaivagar. Ara vulgars matons som.

–És el que va passar a Antar IV, a la batalla de Jabiim –va dir Windu.

Aquells terribles records van aixecar un murmuri de remordiment.

–Hi ha hagut més victòries que fracassos –els hi va recordar Obi-Wan.

–Hi estic d'acord –va dir Mace Windu–, però el manteniment de l'ordre social requereix tant mite com a realitat. –Hi va haver un temps en què a Obi-Wan li costava comprendre les coses que deia Mace Windu. Les profundes meditacions del Mestre Jedi el portaven a un regne amb el qual pocs podien somiar, i molt menys experimentar. Però en els últims anys, Obi-Wan havia començat no només a apreciar aquests enigmes, sinó gairebé a anticipar-se a ells–. I el mite s'ha trencat: només ens queda la realitat. La situació a Cestus és delicada i implica a aquests androides sensibles a la Força. En última instància, una resolució ràpida i decidida del problema podria salvar moltes vides. –Es va tirar cap endavant i va clavar a Obi-Wan una mirada que podria haver tallat el diamant–. Se us demana que accepteu aquesta missió amb la vostra habitual integritat i compromís, al marge dels recels que pugueu albergar. Mestre Kenobi, Mestre Fisto, no poden fallar. Sota cap concepte.

Kit Fisto va inclinar el cap, i els seus tentacles sensors s’estremiren amb ansietat, com vegetació marina davant un corrent invisible.

–Accepto encantat.

–Jo també accepto –va dir Obi-Wan–. Tornaré a Ord Cestus al ramat. Acabarem amb aquests Matajedis.

Els ulls d’en Yoda van brillar amb calidesa.

–Amb la Força com a guia, en pau podria la guerra transformar-se.

Següent