Traïció a Cestus (X)

Anterior

–10–

Obi-Wan portava tres hores al dur llit de la seva cambra, respirant a poc a poc i sincronitzant els ritmes del seu cos per maximitzar els seus beneficis restauradors. Allà on una ment i un cos normals oscil·len entrant i sortint de les zones de recuperació física i mental, cada minut que ell passava en aquest estat extrem equivalia a tres minuts de descans normal. En acabar estava descansat i lúcid, així que va preparar l'equipatge i es va reunir amb Kit per volar cap a Cestus.

Els dos Jedi van compartir al menjador del Temple un dinar de paté de thrantcill i ous del falcopenat. Mentre menjaven, van parlar en veu baixa, d'assumptes trivials, comprenent que els esperaven dies molt difícils. El record de moments així els ajudaria a aguantar.

Van agafar un aerotaxi a Espaiport Memorial Centràlia. Era un dels més antics de Coruscant, i algunes de les pistes es conservaven com monuments, mentre la resta s'expandia, convertint-se en una de les instal·lacions més modernes de la galàxia. Un creuer modificat de la República els esperava, amb els panells escarlata de l'accés de popa oberts perquè els tècnics poguessin fer ajustos d'última hora en el con atomitzador de combustible i en els amortidors de radiació.

Estaven a punt d'acabar la supervisió de la càrrega de la nau quan va arribar un transbordador militar, plegant els alerons per prendre terra. Cinc soldats amb lluents armadures blanques van sortir d'ell.

Obi-Wan, en un exercici de sinceritat amb si mateix, va haver d'admetre que li incomodaven lleugerament els grups nombrosos de soldats clon. Era una cosa fàcil de comprendre i explicar. D'una banda, estaven fets a imatge i semblança del conegut caça-recompenses Jango Fett, que va estar a punt de matar-lo en tres ocasions. I, de l'altra, li resultava encara més pertorbador el fet que, malgrat ser genèticament humans, no tenien una vida humana; els soldats clon naixien i es criaven únicament per a la guerra, sense l'amor d'una abraçada materna o la seguretat d'una afectuosa disciplina paterna.

Semblaven humans...: reien, menjaven, lluitaven i morien com a homes. Però, si no eren humans, què eren exactament?

–General Kenobi –va saludar-lo el soldat–. Es presenta CT-36/732. Vol que agafem el seu equipatge, senyor?

Hi havia claredat i fermesa en el seu port, i la seva actitud i la seva mirada mancaven de malícia. Un record va aflorar de cop i volta. No havia estat el soldat CT-37/732 el que s'havia enfrontat a l’MJ? El jove semblava sa. Ni el menor gest delatava algun tipus de dolor físic o emocional. Impressionant.

–Sí, si us plau, porteu-lo al nostre compartiment.

El soldat es va tirar l'equipatge a l'espatlla esquerra amb admirable facilitat, amb un assentiment com a única resposta.

A Obi-Wan li va sorprendre la seva lleugera aversió. Reflectia un prejudici que sabia sentien altres, els que tractaven als soldats com si fossin poc més que androides. Això no era propi d'ell, ni de cap altre Jedi. Aquells homes tan joves, fos quina fos la seva procedència, estaven disposats a morir servint a la República. Què més es podia demanar? Si el seu progenitor havia estat malvat (i Obi-Wan no estava segur que aquesta paraula fos suficient per definir al complex i misteriós Jango Fett), els seus clons ja havien mort a milers. Quantes baixes feien falta per esborrar la taca d'un assassí?

–Oh, vaja, oh –va cridar una veu en falset darrere d'ells. Obi-Wan es va donar la volta, identificant el so que s'obria pas entre els seus pensaments.

Una criatura s'acostava lentament a ell, portant una gran petxina plana color turquesa que cobria un cos humit i viscós. Lliscava sobre un únic peu de molts dits, i anava deixant rere seu un rastre de mucosa groguenca i lluent.

Obi-Wan va somriure, i tota la seva torbació va desaparèixer. El coneixia.

–Lletrat Snoil! –va dir amb veritable alegria. Obi-Wan desconfiava dels polítics i, en la majoria dels casos, els seus subordinats eren pitjors que ells. Però, malgrat això, Doolb Snoil era una de les tres o quatre millors ments legals que coneixia, i havia demostrat ser digne de confiança durant les difícils negociacions que van tenir lloc a Rijel XII. Aquest víppit del planeta Nal Hutta havia estudiat en una de les més prestigioses facultats de dret de Mrlsst abans de fer les seves pràctiques en el cúmul estel·lar Gevarno. Una carrera aplaudida i una reputació de ser un investigador incansable i de confiança li havien portat al seu actual càrrec. Si hi havia algú capaç d'entendre alguna cosa de l'assumpte Cestus, aquest era Snoil.

–Mestre Kenobi! –va dir, i els seus circells oculars bessons es retragueren de goig–. Han passat gairebé dotze anys.

Obi-Wan es va fixar en els nous anells i sediments de la petxina turquesa, prova irrefutable que Doolb s’havia pogut permetre tractaments regulars amb plantes viptiel natives del seu món, amb una elevada quantitat dels nutrients que el seu poble feia servir per preparar-se pels rigors de la llar. Uns anys més tard, va pensar, Snoil tornaria a casa per aparellar-se. Si l'economia de Nal Hutta era com Kenobi la recordava, Snoil podria aconseguir a les femelles més desitjables.

–Veig per la teva petxina que t'ha anat bé.

–Es fa el que es pot –els seus circells oculars es van moure lentament–. I el Mestre Fisto! Oh, vaja. No sabia que vindria amb nosaltres.

Kit va donar la mà a Snoil.

–És un plaer tenir-lo amb nosaltres, lletrat. Conec la seva llar. Vaig estar una setmana bussejant en les fosses de Nal Hutta.

–Com és possible? És perillosíssim! Els kraken de foc...

–Ja no són un problema –Kit va somriure d'orella a orella i va seguir ascendint per la rampa.

Snoil va alçar una mà grassoneta, després l'altra, i se les va fregar.

–No tingueu por! –va exclamar en el seu tremolós falset–. Quan arribi el moment de la veritat, el lletrat Snoil no us fallarà.

Snoil va seguir pujant per la rampa d'accés. Cinc soldats que traslladaven a bord equip i armament seguien al víppit. Van saludar als jedi i van continuar amb la seva tasca.

Un soldat amb insígnies de capità els va saludar marcialment.

–General Kenobi?

–Sí?

–El capità A-98 al seu servei. Aquestes són les meves ordres –va donar a Obi-Wan un xip de la mida d'una ungla.

Obi-Wan el va inserir en el seu datapad, i ràpidament va aparèixer un holograma. Va estudiar les dades sobre la missió i els recursos que tenien, i es va mostrar satisfet.

–Tot en ordre –assentí–. Aquest és el meu col·lega, el Mestre Kit Fisto.

El soldat va contemplar a Kit amb una actitud que Obi-Wan va reconèixer de seguida: respecte.

–General Fisto, és un honor servir amb vostè.

Fascinant. El soldat s'havia limitat a ser amable amb Obi-Wan. El seu llenguatge corporal indicava un nivell d'autoestima molt més gran per Kit. De seguida va endevinar el perquè: el clon havia vist imatges de l'enfrontament de Kit amb l'androide. Si hi havia una cosa que un soldat respectés, això era l'habilitat d'un altre.

–Capità –va respondre Kit.

Obi-Wan no va dir res, però es va adonar que, d'alguna manera que se li escapava, Kit i el soldat clon havien establert una connexió emocional. Allò era positiu. Kit sempre estava ansiós per anar-se'n. Obi-Wan no es podia treure de sobre la seva mania per comprendre les raons de la seva missió, mentre Kit només necessitava un objectiu. Envejava la claredat del nautolà.

El soldat va tornar amb els seus quatre homes.

–Pugeu l'equip a bord –va dir, i ells es van afanyar a obeir.

Kit es va girar cap a Obi-Wan.

–Són increïblement obedients –va remarcar, potser traient-li una vegada més la paraula de la boca a Obi-Wan.

–Perquè els han entrenat per ser-ho –va dir–. No perquè ho hagin triat ells.

Kit li va contemplar amb curiositat, amb els tentacles sensors tremolant. Llavors van entrar a la nau i es van preparar per a l'enlairament.

Al cap d'uns minuts, tot l'equipatge estava emmagatzemat, s'havien efectuat les comprovacions i s'havien complert els protocols. La nau va retrunyir i es va elevar, després es va alliberar de la gravetat de Coruscant amb acceleració explosiva i es va llançar cap als núvols.

Obi-Wan va aclucar els ulls. Feia molt poc temps del seu viatge des de Forscan IV, però allò era preferible a volar amb un estrany als comandaments. Tot i així, el millor hauria estat quedar-se a terra.

Obi-Wan es va moure cap al morro de la nau i es va acomodar en una butaca d'acceleració mentre es realitzava l’enlairament. Els núvols van donar pas a un blau cel. I aquest blau es va esvair i es va enfosquir penetrant en la foscor de l'espai.

A la gràcil corba de l'horitzó es veien dotze naus de transport gegants que traslladaven soldats clon des dels barracons de Coruscant a Vandor III, el segon planeta més habitat del sistema de Coruscant. Li havien dit que l'oceà de Vandor III era un brutal camp de proves per als clons. Els funcionaris havien esmentat el tema com qui parla de fulls de càlcul de beneficis i pèrdues. A Obi-Wan li semblava obscè; però quina alternativa li quedava? On era la diferència entre el bé i el mal en aquella situació? Els separatistes podien produir innombrables autòmats en les seves cadenes de muntatge. Tenia la República el deure de reclutar o cridar a files a un exèrcit vivent semblant? Jango Fett, model genètic original del GER, s'havia llançat encantat a les situacions més perilloses imaginables. Era un veritable guerrer. Per ventura estava malament portar els seus "fills" pel mateix camí? Kit va aparèixer darrere d'ell.

–No fan altra cosa que preparar-se per la guerra –va dir, reflectint de nou els pensaments d'Obi-Wan.

Obi-Wan va somriure. L'anticipació Jedi, manifestada en un altre camp. Es va relaxar, amb l'esperança de poder treure partit de la sensibilitat d’en Kit en la missió que tenien per davant.

–Quina classe de vida és aquesta?

–La d'un soldat –va respondre Kit, com si fos l'única resposta possible. O desitjable. I potser ho fos.

Per descomptat, ell també s'havia deixat prou pell per tot el llarg i ample de la galàxia com perquè els mestres donadors de Kamino poguessin crear amb ell un exèrcit totalment diferent. I, d'haver-ho fet, a quin propòsit s'hauria destinat?

Va riure en pensar en això. Tot i que el nautolà va arquejar una cella en muda pregunta, Obi-Wan es va reservar les seves especulacions d'humor negre.

Següent