Traïció a Cestus (XI)

Anterior

–11–

Obi-Wan Kenobi i Kit Fisto portaven dues hores practicant amb els seus sabres làser, augmentant a poc a poc el ritme a mesura que passaven els minuts. El moll de càrrega traspuava energia metal·litzada, mentre els sabres tallaven la humitat de l'ambient.

La vida d'un Jedi era el seu sabre làser. Hi havia qui criticava aquesta arma, argumentant que eren més eficaces una pistola làser o una bomba, ja que permetien que el soldat matés a distància. Era un avantatge a tenir en compte pels que mesuraven aquestes coses per estadístiques.

Però un Jedi no era un soldat, ni un assassí, ni un homicida; encara que en ocasions es veiés forçat a assumir aquests rols. Per als Cavallers Jedi, la interacció entre un Jedi i una altra forma de vida era un imperi vital del camp d'energia del que extreien els seus poders. El combat podia ser entre nau i nau, entre ser intel·ligent i no intel·ligent, o entre guerrers, i res d'això importava. La interacció en si mateixa era la que generava una xarxa d'energia. El Jedi podia pujar per ella, cavalcar-la, extreure poder d'ella. En posar-se a l'abast del seu contrincant, un jedi es movia en el tall entre la vida i la mort.

Obi-Wan i Kit ja portaven una hora de duel, buscant forats en la defensa de l'altre. Obi-Wan va descobrir ràpidament que Kit era el millor espadatxí dels dos, sorprenentment agressiu i intuïtiu comparat amb l'estil més mesurat d'Obi-Wan. Però el nautolà es posava a si mateix obstacles, tractava amb l'equilibri, limitava la seva velocitat i s'obligava a adoptar el seu costat no dominant per poder tenir concentració total, una concentració a la qual es podia accedir millor quan estava en joc la seva pròpia vida. El veritable camí a la saviesa era relaxar-se i sentir el flux de la Força sota semblant estrès.

Kit era un Mestre de la regió Sabilon de Glee Anselm, i practicava la forma I de combat amb sabre làser. Era l'estil més antic i es basava en tècniques d'esgrima clàssiques. El padawan d'Obi-Wan, Ànakin, emprava la Forma V, que es concentrava en la força. El letal Comte Dooku preferia la Forma II, un estil concís i elegant que propiciava la precisió en el maneig de la fulla.

Obi-Wan estava especialitzat en la Forma III, procedent de l’entrenament de rebuig de trets làser, i que maximitzava la protecció defensiva.

Els dos es van passar dues hores ballant sense música, primer recorrent a una sèrie preplanejada de moviments i contramoviments apresos en el Temple, sota la tutela del Mestre Yoda. A mesura que s'acostumaven als ritmes de l'altre, es deixaven portar per una xarxa fluïda d’espontània coreografia. A poc a poc, minut a minut, van anar augmentant la seva velocitat, alterant el ritme, augmentant la precisió en els angles d'atac i començant a utilitzar fintes i distraccions, atacs, ràpids canvis de nivell, i introduint en la interacció elements aleatoris de l’entorn: mobles, parets, terres relliscosos. Qualsevol hagués pensat que volien matar-se entre si, però els dos sabien que gaudien d'un dels aspectes més profunds i planers de l'art Jedi: el fluir dels sabres làser.

En un moment crucial, Kit va proferir un xiuxiueig, més per a si mateix que per Obi-Wan, i va fer un pas enrere, va sortir del combat i va desactivar l'arma.

Obi-Wan va fer el mateix.

–Què passa, amic meu? –li va preguntar.

–El bioandroide –va dir Kit amb la veu plena de ràbia–. Ho hauria d’haver fet millor.

–Vas estar brillant. Què més podries haver fet?

Kit es va asseure feixugament, recolzant els suaus avantbraços verds als genolls, mentre els seus tentacles s’arrissaven i es movien com un niu d'escurçons furioses.

–Hauria d’haver-me arriscat més –va dir, i els iris dels seus ulls sense parpelles es van obrir fins a donar la impressió que relluïen–. Ficar-me de veritat en la Força, fer-me més impredictible. Més... aleatori.

Obi-Wan va escoltar les queixes del nautolà. La Forma I era salvatge, crua... i letal. I també requeria lliurar-se massa emocionalment per al gust d'Obi-Wan.

–Això hauria estat perillós –va dir, escollint les paraules amb atenció–. Potser no per al teu cos, però sí per al teu esperit.

Kit va alçar els ulls i el va mirar, i els seus iris van tornar a contreure.

–Així és com funciona la Forma I.

Aquí era on Obi-Wan sabia que havia de filar prim. L'estil de combat era una elecció massa personal.

–Hi estic d'acord –va respondre Obi-Wan–, però la Forma I també suposa un major risc per a tu, amic meu.

Kit no va dir res, i després, a poc a poc, gairebé imperceptiblement, va assentir.

–Tots assumim riscos.

Aquesta senzilla veritat va deixar mut a Obi-Wan. Aquí estava: Kit sabia que la Forma I era la més perillosa, però el seu sentit del deure feia que allò valgués la pena. En aquest moment, el respecte que sentia Obi-Wan pel nautolà va augmentar al màxim.

Per ara, l'únic que podia fer era intentar que Kit no pensés en això. Es va aixecar, donant unes enèrgiques de palmellades.

–Au vinga! –va dir–. Si volem vèncer caldrà practicar una mica més. Després hauré de treballar una mica més en el fuet de llum.

Això va semblar animar a Kit.

–Quan es podrà provar?

Obi-Wan va sospirar.

–La veritat és que mai n’he fabricat un, però vaig veure una caça–recompenses brandant un en una ocasió, en el cúmul estel·lar Koornacht. La teoria està bastant clara, i he trobat un diagrama en els arxius. Tu recorda una cosa: si hem d'actuar de forma encoberta, cal fer recaure les sospites en el Comte Dooku. Si et veuen brandant un sabre làser, t’identificaran com a Jedi.

–Menys xerrada –va somriure Kit–. I més practicar.

Van tornar a la seva dansa, cadascun sensible a les diferències de l'altre, alhora que còmodes amb elles. Van seguir i seguir, fins que van estar tan exhausts que no quedà cap pensament en la seva ment conscient, fins que van oblidar totes les discussions, i l'únic que va romandre va ser el pur gaudi de moure’s, separats i junts, en el camí de la Força.

Següent