Traïció a Cestus (XII)

Anterior

–12–

En acabar la sessió de pràctica, Obi-Wan es va rentar i es va posar una túnica neta. Va baixar a l'estada del moll inferior. Allà, en un entorn més agradable que el sever menjador de l'avantsala, va trobar al lletrat Snoil estudiant dos ordinadors que mostraven holografies distintes, cadascun amb un ull retràctil.

–Quina habilitat més útil –va dir Obi-Wan, just darrere de l'orella dreta de l’advocat–. Pots entendre les dues pantalles alhora?

Snoil es va girar sobresaltat.

–Mestre Kenobi! No sabia que fos aquí. Responent a la seva pregunta... sí, els de la meva espècie podem dividir la nostra atenció entre els dos hemisferis cerebrals. La reintegració total no tindrà lloc fins que em dormi aquesta nit –una profunda preocupació va arrugar el semblant d’Snoil–. La veritat és que m'alegra que hagis vingut. Volia parlar amb tu.

–De què?

–D'aquests tractats! –el seu falset es va convertir en un xiscle agut–. Són un malson! Ord Cestus mai hauria d’haver esdevingut una potencia industrial. Al principi, Coruscant li va concedir uns termes comercials molt favorables. Es desitjava que la presó fos autosuficient, i no una càrrega per a la República.

–I ara?

–I ara la presó només existeix com una ficció legal, com una definició que s'ha ampliat perquè abasti al planeta sencer. Cestus comercialitza amb béns sota una llicència de correccions.

Snoil va fer una pausa, gronxant els circells oculars de forma gairebé hipnòtica. Va decantar lleugerament el cap, com si rumiés algun nou pensament. Quan va tornar a obrir la boca, la seva veu exhibia un gens renovat entusiasme.

–És delicat. Delicat. Si amenacem amb suspendre l'activitat mentre es reconsidera la seva posició, podria donar-los pànic.

–I anar de cap als braços de Dooku –va dir Obi-Wan, i va negar amb el cap–. És el que no volem.

–Així és –va respondre el víppit, i va baixar la veu–. Però el que a mi realment em preocupa és una altra cosa.

–Què és?

–Doncs... Ha arribat la meva hora –va dir, emfatitzant l'última paraula.

–Per tenir nens?

Snoil va assentir, content.

–Oh, sí, Mestre Obi-Wan. Em va alegrar moltíssim la teva trucada. Portava anys en deute amb tu.

Obi-Wan va riure.

–Som amics. No em deus res.

–Em vas salvar la vida –va dir ferventment, i els seus circells oculars es contragueren–. Jo treballava a Rijel-12 quan els clans es van rebel·lar. De no haver evacuat tu al personal de la República, encara seguiria allà la meva petxina buida.

Bé, sí, Obi-Wan havia resolt un assumpte bastant complicat, però...

Snoil no acceptava un "no" per resposta.

–No podré casar-me mentre no torni el favor.

Obi-Wan no podia esperar a sentir l'explicació. Les meravelles de la galàxia mai li deixaven de sorprendre i divertir.

–No? Per què no?

La veu d’Snoil era plena d'angoixa.

–Perquè podries cridar-me al teu servei sempre que volguessis. Cap femella de bona família voldria unir-se a mi sense que jo hagués aclarit abans aquest tema, perquè no podria negociar del tot amb ella.

–És el costum del teu poble?

Snoil va assentir.

Obi-Wan va riure a cor què vols.

–Bé, amic meu, la meva confiança en aquesta missió acaba d'augmentar considerablement. Crec que tu tens més ganes que jo d’acabar-la.

Següent