Traïció a Cestus (XIV)

Anterior

–14–

Després d’adoptar una trajectòria creïble per a una nau que arribés des de Coruscant, CT-X270, X2, va tornar a l'atmosfera de Cestus. La xarxa de comunicacions del creuer es va connectar immediatament, i els receptors automàtics de senyals van començar a descodificar les instruccions per a l'aterratge.

Es van dirigir directament a la capital de Cestus, ChikatLik, una paraula x'ting que significava "el centre". X2 manejava els comandaments amb molta confiança, com si hagués nascut pilotant naus.

Cosa que, per qüestions pràctiques, era així.

Van descendir per l’ombrívol cor d'un núvol de pols arremolinada que es perllongava durant quilòmetres d'ample, eclipsant la major part de la superfície que tenien sota ells. L'ordinador guia va projectar uns esquemes animats del seu objectiu, revelant detalls de la superfície que Obi-Wan amb prou feines podia captar a simple vista. Una de les principals característiques de Cestus era la seva àmplia xarxa de túnels, creats per l'activitat volcànica, l'erosió de l'aigua i milers d'anys d'excavació per part de les antany nombroses tribus x'ting. Van ser aquestes coves les que van convertir el planeta en la presó ideal, i la nau va descendir per un dels prolongats tubs de lava.

Quan van entrar per la boca, l'aire es va aclarir i, per primera vegada durant el descens, van veure alguna cosa que revelava informació valuosa. Al cap d'uns segons, les parets van començar a mostrar-se agradablement pintades i esculpides. Obi-Wan va veure passar ràpidament pintades, i després entramats de canonades i metall, laberints producte evident d'innombrables generacions de treballadors.

També es va adonar que els obrers havien fet tot el possible per preservar part de la bellesa original, cosa que li va semblar admirable. Per molt belles que puguin ser les obres dels mortals, i sovint ho eren, el món natural seguia tenint una cosa que commovia encara més a Obi-Wan, com si fos un testimoni de la veritat i la profunditat de la Força que no es pot comprendre d'una forma conscient.

Van passar davant d'un altre túnel i van girar a l'esquerra. Hi havia llum artificial procedent de l'altre costat de la cantonada. Els hi va encegar per un moment.

Les oficines i apartaments de ChikatLik es fusionaven amb les estructures volcàniques amb tal perfecció que era difícil veure on acabaven aquestes i on es barrejaven amb les obres dels mortals. Va veure mil camins elevats i rutes de vianants, però escàs trànsit aeri. Molts dels camins que semblaven de pedra lluïen brillants passarel·les mòbils, un sistema de transport local que semblava haver-se multiplicat amb els anys, fins que tota la ciutat semblava bullir com una imatge ampliada i impossible de l'interior d'un cos humà.

La nau va baixar entre les torres i els camins, cap a una plataforma central d'aterratge situada als afores del seu destí, alguna classe d'enorme complex d'habitatges. Allà on la roca volcànica s'havia enfosquit i les parets tenien la textura d'un duracret tosc de color gris o negre, potser algun compost produït pels sistemes digestius dels constructors del rusc.

Mentre la nau es posava suaument, una de les pantalles laterals va mostrar una fila d'humans uniformats en posició de ferms. Obi-Wan es va adonar que X2 havia apagat els motors principals perquè cap flama o radiació fes malbé l'acostament.

Els circells oculars de color maragda d’en Doolb Snoil tremolaren d'emoció.

–Mira, la guàrdia d'honor!

–Si –va respondre Obi-Wan–. Deu ser poc freqüent veure representants de Coruscant aquí en la Vora. Em temo que això té més importància que la d'una simple operació comercial.

–Ah –va dir Snoil–. Suposo que hauran perdurat elements de la política de rusc. Ens esperen interaccions socials confuses i complexes, Mestre Jedi.

Obi-Wan va riure. Era cert: ell ja no era un simple pacificador. Avui era un ambaixador, un enviat del Govern Central. Li agradés o no, hauria d'acceptar aquest paper.

Els guàrdies eren kiffar semi humans, que immediatament es van quadrar quan la porta es va obrir i va sortir la rampa.

–Mestre Obi-Wan, és un plaer donar-li la benvinguda a ChikatLik –va dir el primer guàrdia–. Acabo de ser informat que la Regent està ara mateix ocupada. Afers del rusc. Tornarà aquesta nit, i es reunirà demà amb vostès.

El Jedi va assentir pensatiu, i els ulls d’Snoil es van retreure.

Mentre Obi-Wan, Snoil i l’astromecànic descendien, una banda composta per diversos músics androides va executar un batibull de xiulets i clàxons melòdics que devia ser l'himne planetari cestí. A continuació, la banda va oferir una versió passable de Totes les estrelles refulgeixen com una sola, himne oficial de la República. Hi va haver un temps en què aquesta cançó feia que se li accelerés el pols, però feia uns mesos que li posava els pèls de punta.

El guàrdia kiffar tornà a saludar després de la peça musical.

–Gràcies –va dir Obi-Wan, i els circells oculars d’Snoil van deixar de balancejar-se al ritme de la música. La veritat és que havia estat commovedor.

–Benvingut a Cestus. General Kenobi. Lletrat Snoil.

Obi-Wan va fer que sí.

–Gràcies, sergent. Espero que puguem resoldre aquest assumpte com més aviat millor, i així tenir l'oportunitat d'apreciar la bellesa de la seva planeta abans de tornar a casa.

Les paraules fluïen amb tanta suavitat, que Obi-Wan va riure per dintre seu. La veritat és que podria haver estat polític. Els pacificadors i els explotadors havien de reunir-se per trobar algun punt en comú, i d'haver escollit aquest camí...

Amb aquest pensament en ment, i el resultant mig somriure corbant-li els llavis, Obi-Wan va deixar que els escortessin, a Snoil i a ell, fins a un vehicle que es desplaçava sobre els carrils del trànsit lliure aeri.

–Hi ha pocs edificis a la superfície del planeta –va preguntar Snoil–. Per què?

–Les cavernes naturals eren fàcils d'aprofitar per a la presó, i protegien contra les tempestes de sorra i les incursions dels aborígens. Això va ser fa molt de temps.

–I ara?

–I ara què? –el guia va arronsar les espatlles–. Les plagues deixaren molts ruscs buits. I nosaltres ens vam mudar aquí.

Mentre es desplaçaven, un parell d'androides van treure el seu equipatge de la nau i el van col·locar sobre un altre carret, després els van seguir. Moltes de les construccions i estructures eren imitacions d'estalactites i estalagmites, però també podien distingir-se retalls de diferents moviments artístics i arquitectònics, àrees anguloses, prova de centenars de diferents influències culturals.

Es van acostar a una superfície especialment gran i bella tallada a la paret de roca. Només al segon cop d'ull t'adonaves que era un edifici.

–Hem arribat –va dir el guàrdia.

–Què és això? –va preguntar Obi-Wan. Tenia gairebé un quilòmetre d'ample, i era una de les construccions més grans que Obi-Wan havia vist en un planeta de la Vora, tan enorme que a primera vista ho havia confós com a part de l'estructura general.

–La Gran ChikatLik va ser el primer edifici de la presó que es va erigir aquí –els va explicar el guia–. Es va reconvertir fa uns cinquanta anys, i ara és el nostre millor hotel.

Ja ho veia amb més claredat. Segles de constant remodelació, d'unir apartaments i cambres, l'havien convertit en una llisa massa uniforme a mig camí entre un rusc i un enorme edifici d'oficines, cosa que transcendia qualsevol disseny artificial o orgànic. Impressionant.

El seu transport va girar a la dreta i va entrar en el que semblava un túnel de lava que acabava al vestíbul de l'hotel. L'interior era directament cavernós, amb un vestíbul construït al voltant d'una deu natural lluminosa i amb ascensors que s'elevaven entre cascades de calcària congelada.

El conserge, un androide platejat de protocol, es va acostar a ells tremolant d'emoció.

–Benvinguts! Són vostès hostes de l'hotel més luxós d’Ord Cestus.

Els llavis carnosos d’Snoil es corbaren en reconeixement.

–Després de tants dies a la nau, estarà bé tenir una habitació i no un compartiment –va exclamar.

Dos grums x'ting es van materialitzar quan va arribar el carret de l'equipatge. Els x'ting eren d'un color daurat apagat, amb cossos ovalats i potes primes i aparentment febles.

–Conduïu en aquests dos convidats especials a les seves estances –va dir l'androide. Els assistents es van afanyar a guiar el carret de l'equipatge fins al turboascensor, potser albergant la fantasia d'una generosa propina per part dels seus distingits hostes. Obi-Wan es va fixar en què un dels x'ting portava una etiqueta amb el seu nom: "FIZZIK".

Els ascensors es van elevar per la paret interna de la caverna, pujant ràpidament però també suau, i rotant després perquè la paret s'obrís i donés accés a un passadís.

Els grums x'ting van descarregar l'equipatge i el van portar a la suite. L'androide va realitzar una inclinació.

–Espero que l'allotjament sigui del seu gust, senyors.

Obi-Wan es va descobrir responent més als ajudants que a l'androide de protocol.

–Estic segur que tot serà perfecte.

–Potser vulguin visitar la ciutat abans que arribi la senyora.

–És molt considerat per part seva. Estic segur que trobarem alguna distracció.

L'androide de protocol va marxar, fent un senyal a Fizzik i l'altre perquè li seguissin, cosa que van fer.

Doolb Snoil va començar a dir alguna cosa, però el Jedi va alçar un dit, demanant-li que guardés silenci. L’astromecànic va començar a inspeccionar l'habitació mentre Obi-Wan desfeia les maletes amb moviments lents i pausats.

–Quina habitació vols? –va preguntar Snoil.

–La que tingui millors vistes –va dir Obi-Wan–. Vas dir que volies gaudir de les vistes–Pensava seguir parlant d'aquest tipus de coses, però, per fortuna, el seu astromecànic va llançar un xiulet indicant que tot estava net.

–Crec que això és segur. L'habitació no té dispositius d'escolta o espionatge. El nostre astromecànic ens avisarà si hi ha canvis al respecte.

–Gràcies al Faedor –va dir Snoil, assecant-se una de les seves celles–. Per ser-te sincer, Mestre Obi-Wan, trobo d'allò més incòmode aquest assumpte de l'espionatge.

–No t'has de preocupar d'això –va dir Obi-Wan–. Tu fes la teva feina, que jo faré la meva.

–I com et sembla que estan anant les coses?

–Com ja vam dir... –es va asseure prop d’Snoil, ordenant els seus pensaments mentre intentava assimilar el que havia vist i sentit des de l'aterratge –... anirem al tribunal i veurem què és el que hi ha.

–I si s'ignoren les nostres súpliques?

–Llavors –va dir Obi-Wan pensatiu–, les coses es complicaran.

Següent