Esquadró Infern (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Gideon s'havia passat els últims dies fent tot el possible per vendre's i vendre-li els seus dots de pilotatge a Staven. L’havia sondejat tímidament a la recerca d'informació sobre el molt, o el poc, que els Somiadors sabien sobre les altres cèl·lules. Staven li havia explicat que ningú havia esmentat als germans, però Sadori havia comentat que la gent anava i venia, i semblava que els germans Farren estaven lliures del perill de ser desemmascarats, almenys de moment.

Esperava que l'hostilitat que mostraven cap a Iden fos amainant. Era comprensible, per descomptat, i no del tot inesperada, però si seguien marginant-la tant, la tasca de l'Esquadró Infern resultaria molt més complicada.

Mentre pensava en Iden, el Mentor va entrar amb ella en la cova. Anaven parlant molt animadament, a prop l'un de l'altra. Iden li va mirar als ulls i li va saludar amb el cap. Van anar cap a un dels armaris de rebost de menjar i van obrir paquets de fruita, sense deixar de xerrar.

Gideon es va tornar cap a Staven i es va adonar que aquest seguia mirant a Seyn, que s'estava marxant. Va detectar un matís de suavitat en la seva cara prematurament encallida.

—Quina vida ha tingut aquesta —va aventurar Gideon.

—Cap ho hem tingut fàcil —va contestar Staven.

—No, però per a ella ha estat més complicat que per a la majoria. Sembla recentment sortida de la closca.

—Sí. M'alegro. Em... em recorda a algú.

Gideon va arquejar les celles.

—De debò? Nadrine ho sap?

—No, no en aquest sentit. Aquella altra noia, me la van presentar com la filla adoptiva de Saw, però... bé, era molt bona falsificant coses. Una mica més jove que Seyn, fins i tot tenia un nom semblant. M'alegro que Dahna decidís portar-la amb ella.

A Gideon li havia semblat que Staven era un d'aquests joves molt durs i cabrejats que semblaven brollar com bolets quan l'ambient de rebel·lió surava en l'ambient. Va recordar que molts d'aquells joves, fins i tot partisans, eren terriblement idealistes. En realitat era penós, però podia ser-li útil a l'Esquadró Infern.

—Què li va passar a l'altra noia? —va preguntar Gideon.

I va ser la pregunta equivocada. La suavitat va tornar a ser duresa.

—Va morir —va dir—. Al final, tots moren. Alguns abans que uns altres.

Staven es va aixecar abruptament i es va marxar. El Mentor i Iden es van quedar callats quan va passar al costat d'ells sense preguntar-los què estaven fent. El seu silenci compartit va ser estrany. Finalment, el Mentor va parlar.

—Staven és així de dur perquè està dolgut —va dir—. Ha perdut a molts éssers estimats. L'única manera de superar-ho és creure que les seves morts han servit per a alguna cosa. La destrucció de l'Estrella de la Mort va ser un moment crucial per a la rebel·lió i el seu cost no va ser precisament petit. Però crec, sincerament, que la rebel·lió triomfarà.

—Això ja ho veurem al seu degut temps, avi.

El Mentor va sospirar.

—Suposo que per a vosaltres dos ho sóc. La veritat és que de vegades, quan penso en tot el que he viscut, em sento vell. Però mantinc la fe. De totes maneres, encara que la rebel·lió fracassi, la tirania no podrà resistir eternament. És una bèstia espantosa i gegantesca a la qual s'ha d'alimentar. Al final, l'Imperi devorarà tot el que posseeix i es tornarà contra els seus.

—I tu has perdut éssers estimats?

Una lluentor juvenil va apuntar en ulls del Mentor en dir sarcàsticament:

—Sóc un avi, recordeu? —més seriós, va afegir—. Sí, per descomptat que sí. Els meus pares van morir en les Guerres Clon. I la meva fillola també. Era una partisana —va assenyalar amb el cap a Staven—. Ell l'adorava.

Allò va enxampar desprevingut a Gideon. Volia aprofundir en l'assumpte, però va sentir veus fora i va entendre que havia tornat una de les naus. El Mentor va somriure.

—Serà millor que surtis aquí fora i li collis les rosques a Staven, abans que comenci a donar-te llargues una altra vegada.

L'instant havia passat. Era poc oportú, però el vell tenia raó. I Gideon estava ansiós per tornar a volar.

—És veritat —li va dir Gideon, va saludar a Iden amb el cap i va anar a rebre als Somiadors que estaven tornant.

La família Vushan, Kaev i Nadrine estaven clarament animats. A Nadrine se li va il·luminar la cara en veure a Staven i va estrènyer el pas. Aquest va fer el mateix, la va abraçar i li va fer un petó intens.

Gideon creia al Mentor quan deia que Staven havia adorat a la seva fillola, però també quedava clar que el líder dels Somiadors estimava molt a la pigosa dels ulls riallers. Si li succeïa alguna cosa, sens dubte li afectaria personalment i desestabilitzaria al grup.

Gideon va dedicar als Kage i Azen la més cordial dels seus somriures.

—Com ha anat?

No esperava que li donessin molts detalls, era un altre enviament de subministraments, així que es va sorprendre quan Halia li va dir:

—T'hem portat un regal, Staven.

—Per a mi? No hauríeu —va dir el seu líder—. És veritat que li he clavat els ulls a l'últim model de blàster.

—És millor que això —va dir Azen—. T'hem portat un heroi.

Iden i el Mentor estaven parlant sobre la forma de transmetre el missatge sense perdre la veu quan Gideon va entrar.

—Parla des d'aquí —li va dir el Mentor, col·locant una mà sobre el ventre d'ella—. Des del diafragma.

—Iden —la veu de Gideon va sonar llunyana. Es va tornar per mirar-li, però la seva expressió era indesxifrable.

—Staven vol veure't.

—Ja vaig —va dir, però no era necessari. Els Vushan, Azen i Staven ja estaven entrant en la cova principal, acompanyats.

El soldat d'assalt havia perdut el seu casc i la resta de la part superior de l'armadura en algun moment, tenia la cara magolada i ensangonada, i el mico negre que lluïa sota l'uniforme estava fet esquinçalls. Azen el subjectava per un braç, l'altre penjava inert en un angle que semblava impossible.

Iden es va quedar sense respiració, però es va obligar a semblar assossegada.

—Mentor —va dir Staven—, com ha anat la teva primera sessió amb la nostra nova estrella?

—Què? —va preguntar el Mentor, desconcertat. Semblava una pregunta molt rara, amb un soldat d'assalt sagnant i mig inconscient a menys de tres metres de distància.

—Fem-li la primera prova a Iden —va dir Staven—. Sadori, porta una hologravadora —mentre el jove kage s'apressava a obeir, Azen va tirar al soldat d'assalt al terra de pedra de la cova. Aquest va cridar i va quedar allà estirat, panteixant. El braç encara sa li va flaquejar quan va intentar aixecar-se.

—Aquest home es creia un heroi de l'Imperi. Va intentar impedir que robéssim provisions en una vella zona de magatzems a la qual ja ningú presta cap atenció. Així que l’anem a incloure en el teu primer discurs.

Iden se’l va quedar mirant, horroritzada. Aquell home solament estava complint amb el seu deure. No feia mal a ningú i estava molt lluny d'ocupar cap lloc de poder.

—Qualsevol pot donar-li una pallissa a un soldat —va dir, buscant alguna cosa, la qual cosa fora, per acabar amb allò—. Això serà desagradable. Actuarem com a mers torturadors.

—Vull veure de què ets capaç —la veu d’Staven era jovial, la seva mirada freda.

—Staven, això és una estupidesa —va dir el Mentor—. Iden té raó. No anem a motivar a ningú amb aquest enregistrament.

Sadori va tornar a la cova amb l’hologravadora que li havien demanat. Staven la va posar sobre una taula i la va activar.

—Endavant, Iden —va dir—. Vegem com se't dóna ser la «portaveu» dels Somiadors.

No podia. Però havia d'intentar-ho. Havia de fer alguna cosa o acabaria en el terra, colpejada, ensangonada i destruïda, com l'infeliç del soldat d'assalt. Així que, amb les cames engarrotades, Iden Versio, pilot de caça TIE i supervivent de l'Estrella de la Mort, filla de l'Almirall Garrick Versio, va anar fins al soldat tirat en el terra i es va col·locar al costat d'ell amb les mans en els malucs.

No sabia què dir. No se li ocorrien les mostres d'odi ni les justificacions que Staven volia.

Sense voler, el soldat d'assalt la va salvar. Mentre Iden buscava frenèticament què dir, aquest va tossir violentament, va escopir sang, va donar unes sacsejades i va quedar immòbil.

—Això ha estat fora de lloc, Staven —va dir serenament el Mentor.

—Crec que hauria estat un missatge molt potent —va respondre Staven.

—Oh, no t'ho discuteixo. Solament dic que hauria estat un missatge equivocat.

Staven va mirar malament al Mentor i després va desviar la mirada cap a Iden.

—Ja és tard per saber-ho. No estic molt segur que la nostra portaveu hagués estat a l'altura.

—No et preocupis per mi —li va etzibar Iden.

—Doncs ho faig, ja veus... i aquest és el problema —va sacsejar el cap, passant manifestament de la irritació al fastig—. Necessito una copa o sortir a volar.

—Bé —va dir Gideon—, què et sembla si et mostro com se'm dóna pilotar i després tu em mostres com se't dóna aixecar el colze?

Iden seguia callada, però es va sentir profundament agraïda per la distracció que li oferia Gideon. No desitjava estar prop d’Staven en aquells moments. De fet, no desitjava estar prop de ningú. Necessitava córrer, per aclarir-se les idees, per esborrar la imatge que acabava de veure. Encara que sabia que allò probablement solament era el principi del que li demanarien que fes en nom dels Somiadors.

El que li demanarien que fes per l'Imperi, es va recordar a si mateixa.

—Saps què? —va dir Staven—. Vinga. Posa't alguna cosa adequada per volar i anirem a la pila de ferralla. Després podràs mostrar-me què saps fer.

—On anem?

—Ja ho veuràs —va dir Staven—. I comunica't amb Del, vull emportar-me el seu droide també. Ens veiem en la nau.

—I què passa amb ell? —va preguntar Gideon, assenyalant el cadàver del terra. Dahna i Seyn havien entrat atretes pel xivarri, i ara Seyn parlava en murmuris amb Sadori i Halia.

Els dos membres de l'Esquadró Infern no es van mirar.

—Ru, Azen, porteu-lo on sempre.

Iden va sentir un nus en l'estómac davant aquelles paraules.

Gideon s'havia reunit amb Staven enfundat en el mateix vestit que portava quan va arribar i la seva ja atrotinada jaqueta marró. Iden li havia suggerit que se la posés molt sovint per cimentar la seva connexió amb la ja extinta cèl·lula en la ment dels Somiadors. Era el mateix abillament que havia usat a Tellik IV i, tal com Seyn preveia, Staven havia vist les imatges manipulades de l'explosió en el Singularitat.

—Creia que a Nébula equipaven millor als pilots —va dir, referint-se a la presumpta antiga cèl·lula partisana de Gideon.

—Ep, si tens alguna cosa millor, me la posaré encantat —li va contestar Gideon. Li va semblar una bona sortida. Començava a habituar-se a aquella farsa.

—Ara veurem si mereix la pena malgastar un vestit de pilot amb tu —va replicar Staven—. Vinga, aviador.

La pila de ferralla a la qual s'havia referit Staven era un sortit de naus robades situat en una altra de les coves, una de les moltes que semblava haver-hi pertot arreu. En realitat era com un gegantesc desballestament.

Allà havia de tot, des de lliscants terrestres a peces de droides o caces estel·lars. Staven havia portat una llanterna i va conduir a Gideon nau rere nau, submergint-lo en les profunditats de la cova descendent. Gideon es va deslligar el droide de l'esquena, va pitjar discretament un botó amagat i el va deixar explorar al seu aire. Gravaria tot el que veiés, la qual cosa podia resultar-los enormement útil en el futur. Quan els Somiadors baixessin la guàrdia, Del esperava poder usar al droide per gravar converses també, però encara no era benvingut a tot arreu.

Mentre retrocedien, el droide va emetre uns quants sorolls, com si hagués trobat alguna cosa. A oïdes de Gideon van sonar tristes, però probablement era cosa seva i del seu antropocentrisme. No era més que una màquina. Es va tornar, intrigat... i els seus ulls es van obrir com a plats en veure el malparat caça TIE. Es va sentir com si acabessin de donar-li una puntada en el pit i se’l va quedar mirant una bona estona, cridant l'atenció d’Staven. Si el droide de debò se «sentia» compungit, Gideon li acompanyava en el sentiment.

—Sí —va dir Staven, col·locant-se al costat d'ell i mirant la nau negra—, vam aconseguir robar-ne un i portar-lo fins aquí. Per desgràcia, està una mica magolat. Alguna vegada havies vist un d'aquests de prop?

Gideon va negar amb el cap.

—No —va negar, content que la seva veu no li delatés.

—Haig de reconèixer que l'Imperi fabrica bones naus. Algun dia vull reparar-lo i usar-lo contra aquests cabrons. Suposo que cadascun tenim els nostres somnis, no?

Una ira freda i lenta va començar a regirar-se dins de Gideon, acompanyada de les ganes de colpejar al líder rebel.

—Sí —va dir—. Potser hauries de posar a Del a treballar en això.

—Ara mateix —va dir Staven—, et vaig a posar a tu a treballar en això —Gideon va apartar la vista del TIE per veure què estava assenyalant Staven i va haver de mirar-ho dues vegades.

Era un Ala-A molt castigat amb un aspecte terrible.

—Estàs de broma.

—Mai bromejo.

—Aquest tros de ferralla faria plorar a Del. Dimonis, faria plorar fins i tot al seu droide —va col·locar les mans sobre els seus malucs i va sospirar—. Vaja, cal tenir sentit de l'humor per demanar-me que piloti això, no l’havies perdut per complet?

Estranyament, Staven va somriure.

—Abans en tenia. I si guanyem aquesta guerra potser el recuperi. Però, ara com ara... diguem solament que si aconsegueixes que aquest parany per a ratolins voli en condicions, hauràs superat la prova.

Gideon va estar a punt de petar-se de riure mentre el droide anava d'una punta de la nau a l'altra realitzant una inspecció rutinària. Ja era bastant arriscat el mer fet de muntar en aquella cosa, molt més fer acrobàcies amb ella. Però, de fet, era la seva vida el que estava en joc. Finalment va tornar el droide.

—Pot volar? —li va preguntar Gideon.

El droide va emetre una xiuletada. Del era millor que ningú desxifrant els seus sons, però, després dels dies passats tot sol amb ells al reduït espai de l'Amic Veloç, havia arribat a entendre-ho bé. El droide li estava dient l'equivalent a: «crec que pot ser segur». Amb sort, per dins estaria millor.

No ho estava.

—Però per a què la useu? —li va preguntar a Staven. La nau tenia dos seients, un per al pilot i un altre per a un instructor. Staven es va instal·lar en el de l'instructor.

—Pràctiques de tir —va contestar aquest, lligant-se l’arnés de seguretat.

—No té gràcia —va dir Gideon, dedicant un moment a familiaritzar-se amb els controls. Mai havia estat en un d'aquells i no volia cometre errors de novençà.

—No bromejo —va dir Staven. Es va mantenir impertèrrit durant uns deu segons, abans d'esbossar un lleu somriure—. Quina cara —rigué entre dents—. De debò, aquest Ala-A pot volar. I si resulta que no —va donar unes palmades sobre el seient—, els dos són ejectables.

El droide, surant darrere de Gideon, va emetre unes xiuletades sobtades i es va subjectar fermament a l'espatlla d'aquest.

—Mira —li va advertir Gideon a Staven mentre portava la nau a poc a poc cap a l'entrada de la cova—, si tu vols que et demostri de què sóc capaç, penso fer que aquesta nau recuperi tot el seu vigor. Pot ser que les dents et petin una mica. Podràs suportar-ho?

—Vinga! —va dir Staven.

—Directes al teu funeral —va dir Gideon—. I al meu, perquè estic al cas.

Quan van sortir va ajustar els ulls, el cor li bategava amb alegre expectació.

—Allà anem —va dir. I la nau va sortir disparada.

Staven va maleir sonorament en quedar enganxat al respatller del seu seient. Amb prou feines amb un metre de distància, Gideon va maniobrar la nau com si fos un lliscant, sobrevolant la pedra plana i virant bruscament cap a la dreta per col·locar-se sota el dosser arbrat.

—Què dimonis fas? —va dir Staven tornant-se cap a ell amb els ulls molt oberts.

Gideon li va ignorar.

—El necessari per desfer-te dels teus perseguidors —va dir. Podia sentir el frec de les branques dels arbres contra el casc de la nau, però no li preocupava, disposava d'espai suficient per fer passar la nau sense que sofrís pràcticament cap dany. Una mica més endavant el camí s'obria. Va aixecar el morro abruptament. De nou, el líder partisà i ell mateix van quedar enganxats contra el respatller dels seus seients. Podia sentir al petit droide subjectant-se més fort i va poder sentir que emetia unes xiuletades febles i llargues.

Es van elevar, gairebé verticalment, i Gideon va estabilitzar la nau. Era el moment de realitzar unes quantes maniobres espectaculars. Va tirar de la palanca i l'Ala-A va fer un tirabuixó molt tancat i altres dos per pur plaer.

Staven s'havia quedat callat i Gideon somreia com un idiota. Allò era un trasto atrotinat i podia matar-lo, però si ho feia com a mínim moriria fent el que més estimava.

Va tornar a descendir. Va trobar els controls de les armes i va disparar els canons làser contra una formació rocosa aquí i una arbreda allà, després es va elevar i va superar el pujol que van trobar de sobte davant seu. Va seguir pujant i pujant, travessant la capa de núvols camí a un cel esquitxat d'estels sobre el fons d'aquell capvespre petrificat.

Regnava el silenci. Gideon es va tornar per mirar a Staven.

El líder dels Somiadors semblava més animat, més present, del que Gideon l'havia vist mai. Havia desaparegut aquell home impertorbable i mancat d'humor que els havia contemplat fredament i que li havia dedicat una mirada gairebé de pur odi a Iden. Una armadura que havia caigut per complet en donar-li la benvinguda a la seva... companya? núvia? Una altra peça havia caigut quan Staven li havia mostrat un lloc que a Gideon li semblava que veia més com l'amagatall d'un tresor que una ferralleria. En aquell moment era com si la seva armadura hagués caigut del tot. Aquell era l’Staven que havia estat en el passat.

—No havia vist res igual en la meva vida —va dir el Somiador—. I no es pot dir que hagi vist poques coses.

Gideon es va sentir orgullós, però es va desanimar gairebé immediatament. Iden sempre havia pilotat millor que ell. Quan Staven la veiés volar, tornaria a quedar relegat al segon lloc a ulls dels altres.

Aquella idea va aplacar la seva emoció, però no la va eliminar del tot.

De moment, Iden seguia sent persona non grata i Staven estava clarament impressionat amb ell i amb això li feia.

—Tornem ja? —va preguntar.

—Encara no —va dir Staven—. Crec que encara et queden cingles per bombardejar.

 Següent