Esquadró Infern (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Iden es va obligar a mirar quan Azen i Ru van fer un pas endavant, van recollir el cadàver del soldat d'assalt i el van treure de la cova mig a ròssec. Es va preguntar si algú anava a netejar la sang i el vòmit. Mentre ho pensava, van aparèixer Kaev i Nadrine amb galledes d'aigua i draps.

Iden no va poder evitar-ho i va mirar cap a un altre costat. El Mentor es va quedar assegut amb ella una estona més, després es va disculpar i es va disposar a marxar-se.

—Estaré en la cova dormitori per si vols parlar, Iden. O seguir practicant.

—Està clar que vaig a necessitar-ho —va dir ella. Amb el que havia fet, Staven pretenia impactar-la, enxampar-la desprevinguda, i estava cabrejada amb si mateixa per haver deixat que el seu pla funcionés.

—Ho faràs bé. Tinc fe absoluta en tu —el Mentor li va donar uns copets de consol en l'espatlla, es va aixecar i es va marxar. Dahna, recolzada en l'entrada de la cova, li va mirar anar-se’n i es va tornar cap a Iden. Va semblar prendre una decisió, va avançar uns passos i es va asseure en la roca plana al costat de la filla de l'almirall.

—Aposto que trobes a faltar sentir el tacte d'un blàster entre les mans —li va dir.

Iden la va mirar, sorpresa.

—M'has llegit la ment —va dir.

Dahna es rigué cordialment.

—No ha estat necessari. Costa una mica habituar-se a les nostres maneres de fer i, si et sóc sincera, aquest truquet d’Staven m'ha semblat una mica brut.

—Gràcies —va dir Iden, dubitativament—. Encara que sembla que no és la primera vegada, si teniu un «on sempre» per als cadàvers.

—Ha passat —va dir la twi’lek—. Aquí hi ha carronyeres grans. Les diem «trituradores». Són com uns grans rosegadors, enormes, i ho devoren tot fins a no deixar rastre. Normalment ens quedem el que podem aprofitar de l'armadura del soldat i deixem la resta per a les trituradores.

Allò significava que la propera armadura que netejaria i apedaçaria seria la del soldat. Tot allò li semblava macabre. No se li ocorria què dir.

Dahna li va somriure cordialment.

—Sé que això és dur per a tu. Aquestes persones solien ser els teus aliats, però ja no ho són i crec que ho entens. T'acostumaràs, però fins que l'Imperi sigui enderrocat, és el que hem de fer. Vinga, anem a disparar una mica.

Un trajecte curt en lliscant les va portar fins a una zona oberta amb cingles escampats i uns pocs arbres solitaris. Era evident que alguns dels cingles havien estat part d'uns altres més grans i les marques negres que mostraven li van dir que aquell era un lloc habitual per a les pràctiques de tir. Va agafar el blàster que Dahna li va tendir. Era un model antic però ben mantingut, capaç de matar amb la mateixa eficiència que un altre més nou.

—Em vas a deixar disparar, gràcies —va dir Iden. Les dues sabien que podia usar el blàster contra Dahna i li agraïa la confiança que li estava mostrant—. Ara solament necessito convèncer a Staven que em deixi pilotar.

—Ja sembles en Gid —va dir Dahna, llevant distretament el fiador del seu blàster—. Mai he vist un jove més enamorat del cel. Staven està enlluernat amb ell.

Iden estava encantada que Staven per fi hagués acceptat posar a prova les habilitats de Gideon. Encara que era millor que el seu amic, sabia bé que aquest era excel·lent. Eren pilots de caces TIE, el seu deure era ser-ho. Sabia que Gideon havia de trobar a faltar estar als controls d'una nau tant com ella i s'alegrava que pogués tornar a volar.

—Fixa't en el meu patró de tir i repeteix-ho —va dir Dahna. Despreocupadament, amb el blàster a mínima potència per no reduir els seus blancs a enderrocs, la twi’lek va apuntar i va disparar set vegades seguint un patró aparentment aleatori, girant sobre si mateixa després de la quarta descàrrega per disparar a unes pedres que quedaven a la seva esquena. Iden l'observava com un falcó shirr. Li agradava la sensació de concentrar-se en els trets sense haver de pensar en el soldat d'assalt colpejat fins a la mort per protegir un magatzem, ni en unes rates gegantes devorant les seves restes. Sense preocupar-se perquè de la seva boca escapava per accident alguna veritat. Li agradava quan el seu món solament era un blanc, una arma i ella.

—Et toca —va dir Dahna, retornant-la al present, on cada paraula podia ser una potencial granada.

Iden va assentir.

—M'alegro per Gid —va afirmar mentre apuntava el blàster—. Després d'aquest últim fiasco començo a pensar que l'única manera que Staven confiï en mi serà enderrocar a l'Emperador amb les meves pròpies mans.

Va emular a Dahna, disparant als cingles en el mateix ordre exacte que ella.

—Bona punteria —va dir Dahna, sense donar-li massa importància, encara que estava clarament impressionada—. Em sembla que si tinguessis a l'Emperador a tir el podries abatre. I no siguis massa dura amb Staven. Entrarà en raó. Bé... veus aquesta arbreda?

Va veure uns troncs cremats i agonitzants.

—Si se li pot dir així, sí —va contestar. Aquella arbreda estava molt més lluny i Dahna va canviar el blàster de mà per un rifle.

—En total hi ha set. Alguns costa més veure'ls que uns altres. Torna a memoritzar l'ordre —Dahna va disparar i després li va passar el rifle.

De nou, Iden va completar l'exercici a la perfecció. A diferència de Seyn o Del, fins i tot de Gideon, no necessitava fingir ser més inexperta del que era. Els Somiadors sabien de la seva reputació i en aquell moment totes les seves habilitats i entrenament els hi resultaven beneficioses o això creien ells.

Quan van acabar, entre Dahna i ella havien reduït un dels arbres a poc més que meres estelles.

—Quant portes en els Somiadors? —li va preguntar Iden. Li va semblar que tenia temps de sobres per fer preguntes aparentment innocents i, amb fortuna, aconseguir alguna pista sobre quin dels Somiadors estava en possessió de la informació sensible.

I, encara que no estava volant, tornava a sentir-se meravellosament bé podent disparar una arma.

—Tot el grup és nou —va dir Dahna. Es va enfundar el blàster i va posar-se a caminar fent-li senyals perquè la seguís. Anava cap a un altre grapat de cingles—. Som retalls d'altres grups. Després de la mort de Saw, vam quedar una mica desorientats. Alguns van iniciar missions en solitari que en realitat eren suïcides. Uns altres van desaparèixer... pot ser que es lliuressin.

«Com Bokk», va pensar Iden, però no va dir res.

—Staven i el Mentor van entrar en contacte, no sé com. No volen explicar-nos-ho. Són una parella estranya, però s’estimaven a Saw, estimen la llibertat i odien a l'Imperi. Staven és el cap, però valora molt l'opinió del Mentor. Ara fem coses que els vells partisans no podien fer i m'alegro molt de formar part de tot això —la va mirar—. I m'alegro que estiguis aquí, Iden. Veure que algú que estava en ple cor de l'Imperi et comprèn... El teu exemple inspirarà a moltes persones. Marcaràs la diferència. Però, abans anem a intentar disparar-nos entre nosaltres.

Iden es va posar tibant. Dahna es rigué.

—És broma! —li va dir—. Solament vull posar a prova els teus reflexos. Usarem aquests cingles per cobrir-nos i ens dispararem la una a l'altra. La primera que caigui atordida perd. Assegura't de no tenir el blàster en manera letal —va afegir.

                  

Quan la twi’lek i ella van tornar, al cap d'una hora, les taques de sang del terra de la cova havien desaparegut. Staven i Gideon havien tornat i el líder dels Somiadors semblava molt més relaxat, fins al punt de saludar-la educadament amb el cap quan va entrar.

—Els teus codis —va dir—. Els intentarem provar en la propera expedició.

Iden va parpellejar, sorpresa.

—Genial. Espero que no els hagin modificat. Han passat quatre dies.

Staven va arrufar les celles.

—Sí. Ha estat culpa meva —no hi havia dubte que Gideon estava sent una bona influència, allò era el més semblat a una disculpa que Iden recordava haver rebut per part de l'home del cabell blau.

—Aquesta tarda, alguns de nosaltres anem a fer un transport de subministraments. Si vols pots venir —li va dir Dahna mentre Iden agafava una ampolla i l'omplia amb aigua d'una gerra—. Anem al costat assolellat. Pot ser una bona oportunitat per a tu.

Iden era a punt d'acceptar quan el droide d’en Del, que surava al costat de Gideon, va tornar els seus fotoreceptors vermells cap a ella i «va parpellejar», lentament, tres vegades.

Va recordar les paraules d’en Del: «Intento que aquest petitó pugui ajudar-nos en tot el que sigui possible!».

—Gràcies per la invitació, Dahna, però crec que aniré a veure al Mentor. Algú sap on està? —si estava allà, parlaria amb ell una estona i es marxaria a fer algun «encàrrec» a algun lloc segur, on pogués parlar amb Del a través del droide. Si no estava allà, sempre podia anar a «buscar» al Mentor.

—Ha sortit fa una estona —va dir Kaev en entrar, directe a l'armari de rebost del menjar—. Ho fa sovint. Mai sé on va, l'única cosa que diu és que ha d'aclarir-se les idees.

Molt oportú.

—Staven... tens raó. Necessito practicar més.

Aquest va semblar tan sorprès per les seves paraules com segur que s'havia mostrat ella amb prou feines uns instants abans, però va assentir.

—Bé —va ser tot el que va dir.

El droide va sortir surant de la cova.

—Aquí va, de tornada amb Del —va dir Gideon—. Els envejo, a ell i a aquest petit artefacte. Ha de fabricar-me un.

—Ha de fabricar-nos un per a cadascun —va dir Iden i es va marxar.

Seyn estava en la cova dormitori i va aixecar la vista quan Iden va entrar.

—Et trobes bé? —li va preguntar Seyn en veu baixa.

—I tu? —va contestar Iden.

—A Staven li agrada desconcertar als altres. Hauríem d'esperar més coses així a partir d'ara —mentre Seyn parlava, va entrar rabent el droide—. Oh, bé, per fi. Dóna-li el teu comunicador al droide. Del ha instal·lat un altre botó i un segon canal per a nosaltres —li va explicar les mesures de seguretat d'aquell mètode de comunicació mentre el droide es posava a la feina.

Iden va prémer el segon botó i va dir, tal com li havia indicat:

—Del?

—Buidat —va contestar la càlida veu d’en Del i les dues es van mirar alleujades.

—Ets un geni, Del —va dir Iden.

—No oblidis esmentar-ho en el teu informe quan hàgim acabat —va dir ell—. Els tres hem pogut comunicar-nos gràcies a aquest canal. Gid segueix amb Staven, però com ningú ens impedeix parlar, puc posar-lo al dia més endavant. Capitana, sé que té coses que explicar-nos, però crec que Seyn té una cosa més urgent a dir.

Intrigada, Iden va mirar a Seyn.

Amb una solemnitat que contradeia la joventut dels seus trets, Seyn va dir:

—He reconegut a Azen Novaren. És un agent imperial. El seu veritable nom és Lar Kantayan.

Iden, perplexa, va aconseguir dir:

—T'ha reconegut ell a tu també?

—Mai havíem coincidit ni treballat junts. Vaig tenir la sort que el seu informe passés pel meu escriptori i de fer-li un cop d'ull ràpid. M'agradaria haver-ho estudiat millor, però puc explicar-vos el que recordo.

Iden es va sentir profundament agraïda per la memòria eidètica de Seyn mentre l'antiga agent d'Intel·ligència Naval s'explicava.

—Era quelcom semblat a un agent estel·lar del DSI. Va rebre un parell d'amonestacions formals i es va parlar d'acabar amb ell —no va concretar quin tipus de final s'havia debatut—. Recordaràs que el teu pare va dir que ja havien intentat infiltrar a algú en els partisans abans. Aquest va ser Lars Kantayan... encara que crec que ara hauríem de dir-li Azen Novaren. Staven i ell ja havien treballat junts... però llavors Novaren actuava com el nostre agent. El DSI el va tornar a reclutar, per això no s'han vist amb Staven en un parell d'anys. Novaren va ser destinat a Vardos.

—Vardos? —va preguntar Iden—. Per què Vardos?

—No hi ha dubte que va ser una degradació. A l'Imperi li agrada tenir les coses controlades i, pel que sembla, corrien rumors que Gleb podia no ser tan de fiar com desitjaríem i que estaria plomant part dels beneficis, fent negocis pel seu compte, aquest tipus de coses. El document no entrava en detalls i aquest tipus de recerques són freqüents. No obstant això, encara que es tractava de Vardos, l'Almirall Versio no va ser informat que s'estava investigant.

Iden es va fregar els ulls.

—La mà dreta no sap el que està fent l'esquerra. Molt bé, va ser destinat a Vardos i el meu pare no ho sabia. Però per què em va portar aquí? L’hauran destinat a una altra part?

—No —va dir Seyn, fermament—. No podien enviar-lo una altra vegada amb els partisans amb el seu historial.

—En aquest cas, actua per compte propi.

—Això crec. Pel que he sentit, Staven i ell es van mantenir en contacte quan estava a Vardos. Sabia que Staven estava buscant una espècie de portaveu i aquí vas aparèixer tu.

—Actua com a partisà o com a agent imperial? —Del i Seyn es van quedar callats—. En altres paraules, Seyn, què creus tu?

—No resulta fàcil saber-ho. No el van retirar de la missió perquè creien que s'estava convertint al bàndol contrari, sinó perquè no aconseguia res útil. Jo crec que s'ha fet agent doble o intenta recuperar les simpaties del DSI lliurant-los un gran tresor.

—A l'últim líder autèntic dels partisans, a mi i al Mentor, sigui qui sigui —va dir Iden.

—El Mentor? —va preguntar Del—. Què passa amb ell?

—Això pot esperar, però tinc motius per creure que va ser una figura pública de certa rellevància. Vaig a passar molt temps tota sola amb ell, ja veuré què puc treure-li. Sé que, igual que Staven, va treballar amb Saw i que va conèixer i respectava molt a la germana d'aquest, Steela.

—Gid em va explicar que la fillola del Mentor va formar part dels partisans... i que Staven estava enamorat d'ella —va comentar Del.

—Això és... una connexió bastant important —va dir Iden—. Staven i el Mentor semblen tan diferents, en molts sentits. Dahna diu que els dos van fundar els Somiadors. No solament tenen vincles amb Saw, sinó també entre ells. Tots dos estan decidits a honrar la seva memòria destruint a l'Imperi. Sospitava que el nostre objectiu eren Staven o ell... però ara em pregunto si Azen és l'origen d'aquestes filtracions. És l'únic que sabem amb certesa que va tenir accés a informació imperial classificada.

—Coincideixo amb tu sobre Azen i em sorprèn sentir això del Mentor. No l’he reconegut —va dir Seyn que semblava picada.

—Seyn, no pots haver vist fotos de tots els habitants de la galàxia —li va dir Iden—. No et preocupis, ja ens ocuparem d'això més endavant. Ara mateix, la qual cosa vull saber és si Azen va a donar-nos problemes. Sospita de nosaltres?

—Crec que ja ens ho hauria fet saber —va respondre Seyn.

—No m'estranya que em registrés tan escrupolosament —va dir Iden—. Intentava esbrinar si estic treballant per a l'Imperi. Això sí que hauria estat un problema. M'alegro que la meva tapadora superés la inspecció d'un agent del DSI. Del, pots col·locar-li un micro d'alguna manera?

Es va produir un silenci, fins que Del va dir:

—Puc intentar-ho, però si els partisans ja són uns paranoics i ho revisen tot, pots apostar que un agent doble serà molt pitjor. És enormement arriscat i si ens descobreix...

—No ens ho podem permetre —li va tallar Iden. La idea d'estar en mans d’Azen o de revelar alguna cosa sobre el que estaven fent... no, ni parlar. L'Esquadró Infern tenia un objectiu que anava més enllà de la cobdícia d'un home, a més no tenien manera de saber a qui es mantenia realment lleial. Si és que era lleial a algú—. Maledicció. Això era l'últim que necessitàvem. No tenim temps per jugar dues partides llargues i complexes alhora.

—Bé, i què fem? —va preguntar Del.

Seyn va titubejar i va dir:

—Els meus instints em diuen que no podem fiar-nos d'ell. El motiu de les seves amonestacions va ser que, i cito, «l'agent no va oferir el suport necessari als seus companys». Crec que si descobreix la missió de l'Esquadró Infern, ens utilitzarà per obtenir informació classificada i després ens delatarà davant Staven, encara que no sigui agent doble. No voldrà que li arrabassem la glòria de trair als Somiadors, si ho fa.

—Si treballessis amb ell sobre el terreny, et fiaries? I si fossis el seu superior, tornaries a enviar-lo sobre el terreny?

—No, a cap de les dues coses. Ni somniar-ho.

—Del?

—No sóc tan perspicaç com Seyn, però no m'agrada. Gideon diu que li encantaria fotre-li uns mastegots, però no crec que això ajudés, encara que seria digne de veure.

Iden va somriure feblement. Del posseïa el do de saber sempre què dir i quan dir-ho.

—Estic amb vosaltres. Odio dir això sobre un imperial, però no confio en ell. I no podem posar la missió en perill —va dir Iden.

—Quines són les teves ordres, capitana? —va preguntar Del. Seyn la va mirar amb expectació.

—Anem a descobrir si és l'origen de les filtracions i recuperar el que ens han enviat a buscar. En qualsevol cas... acabarem amb ell. Això és el que farem.

 Següent