Esquadró Infern (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

—Obliga-la a tornar, Staven —li va constrènyer Iden—. Anem escassos de temps.

—Alguna vegada has intentat que Nadrine faci alguna cosa que no vol fer? —li va dir Staven. Pretenia ser una broma, però Iden va notar que estava cada vegada més preocupat.

Va passar un altre minut. Dos. Emoch, tancat dins de la cisterna d'aigua tòxica, cridava les seves súpliques. «Bé, està clar que sap nedar», va pensar Iden.

—D’acord, estic en el lliscant i tornant —va dir Nadrine. Iden es va relaxar una mica i va tornar a posar-se el casc.

—Bé. Fotem el camp d'aquí —va activar el seu comunicador—. Azen, Gid, baixeu i recolliu-nos on ens heu deixat.

—Rebut —va dir la veu de l’Azen—. Em reps, Kaev? Atordeix-los i torna al punt de trobada.

—Rebut.

Iden va tancar la trapa de la cisterna abans de marxar-se i va baixar per la rampa instal·lada en un costat de l'enorme contenidor.

—Nadrine —va dir Staven mentre baixava els últims esglaons—, on dimonis...?

El foc de blàster va travessar la porta amb gran baluern.

«Maledicció», va pensar Iden mentre Azen i ella retornaven els trets. De no ser perquè Nadrine volia gravar més imatges en aquelles altures ja estarien fora de perill en la seva llançadora, fugint de qualsevol nau de seguretat que enviessin darrere d'ells.

El pla havia sortit a la perfecció. Encara que, en pensar-ho, va sentir la veu del seu pare en el cap: «No hi ha recepta infal·lible per a l'èxit, solament hi ha una millor possibilitat per aconseguir-ho».

—Azen, Gid, veniu al més aviat possible —va cridar Staven pel seu comunicador entre el soroll del foc de blàster—. Nadrine, vés cap al punt de trobada. Vés amb compte, vénen soldats!

—Vaig tot el ràpid que puc! —va cridar ella—. Ningú em segueix, ara com ara!

—Staven —va dir Kaev en to tibant—. He atordit a la família, però algú ha pogut alertar a seguretat.

—Anem a buscar-te —va dir Staven. Iden i ell van seguir disparant fins que es va fer el silenci en l'exterior.

Però Iden seguia sentint foc de blàster pel comunicador d’Staven.

—No és possible —Kaev estava cridant perquè li sentissin entre el xivarri que començava a ofegar les seves paraules—. Cinc... soldats...

Un altre tret i silenci.

—Kaev —va cridar Staven. Després, més fort—. Kaev!

Staven va arrufar els llavis ombrívol. Ho tenien tot controlat, però Nadrine podia haver-ho arruïnat per complet.

Gideon va fer petar les dents per la frustració mentre la llançadora anava cap a les coordenades d’Staven. Maleïda Nadrine, d'una altra forma tot hauria sortit de meravella: els Somiadors tindrien el que havien anat a buscar, no hi havia cap necessitat de demorar-se amb els falsos dipòsits. Havia donat ordres al droide perquè activés la balisa de rastreig que Del havia instal·lat en la llançadora, amb temps de sobres tant per escapar com per combatre.

Amb la demora de Nadrine, la seguretat arribaria en qualsevol...

La nau va donar una violenta sacsejada després d'un impacte lateral.

...moment.

—Què dimonis? —va cridar Azen—. Com ens han trobat?

—No hi ha temps per a preguntes —va cridar Gideon—. Jo piloto, tu dispares, entesos?

La nau de seguretat de Segur-J era bastant maniobrable, però semblava com si pilotés pel fang. La va elevar tan ràpid com va poder. La bona i la mala notícia era que les tres naus que els hi disparaven eren caces TIE. Era bona perquè Gideon estava tan familiaritzat amb ells que podia preparar una bona defensa i dolenta perquè, bé, eren caces TIE.

Li va semblar rar col·locar al punt de mira a unes naus tan familiars, però ho va fer. Azen no va mostrar la menor objecció a disparar a les naus imperials. Va volar un a trossos i va cridar:

—Dóna'm un altre!

Tenint en compte que els pilots dels TIE intentaven matar-los, Gideon va obeir quan va poder. Virà bruscament a l'esquerra, esquivant gairebé per complet les descàrregues verdes d'energia làser. La nau va tornar a patir una sacsejada i la consola va començar a treure fum.

—Droide, ocupa't d'això! —va ordenar Gideon i el droide es va posar a la feina immediatament. Gideon va completar la maniobra, va girar sobre si mateix i va veure al TIE que els havia encertat preparant-se per tornar a disparar.

—El tinc! —va cridar Gideon i Azen, amb un grunyit d'ira, va disparar. Li resultava estrany alegrar-se en veure esclatar un TIE.

—Ve un altre per la dreta —li va advertir Azen. Gideon virà secament cap aquell costat, arribant des de sota fins a la nau restant.

Els dos van cridar d'alegria quan Azen la va centrar al punt de mira i va disparar. Somrient, Gideon va mirar la consola.

—Buidat —va dir—. Anem a buscar a Staven.

«Espero que no sigui massa tard.»

Iden i Staven esperaven en aquella quietud enganyosa. En el terra hi havia dos soldats exploradors, amb les seves moto speeders a uns metres de distància.

—Nadrine —va dir Staven pel seu comunicador—, on estàs? Hi ha soldats exploradors aquí fora, tingues cu...

—Crec que me'ls he trobat —va dir la veu de Nadrine. Amb prou feines podia sentir-se entre el rugit del lliscant i l'udol dels blàsters.

Staven va mirar a Iden. Per primera vegada, no va haver-hi rastre de fredor, aspror ni jovialitat en la seva cara. Les seves emocions eren descarnades i evidents, estava aterrit per algú a qui estimava.

—M'he carregat a un —va dir Nadrine. Després una ràfega sobtada de foc de blàster. I després res.

—Nadrine —va cridar Staven. La mà que empunyava el blàster li tremolava—. Nadrine! Contesta!

—Tenim companyia —va dir Iden. El seu visor l'havia alertat que venia una nau... i no era el caça de Segur-J. Staven no va contestar. Ella es va tornar per mirar-lo. Estava bocabadat i petrificat, mirant el seu comunicador, esforçant-se per sentir alguna cosa. Per sentir la veu d'algú que no tornaria a parlar mai—. Staven! —va repetir més bruscament aquesta vegada—. Desperta, soldat!

Ell va parpellejar com si sortís d'un tràngol i va aixecar la vista. El comunicador se li va escórrer d'entre els dits.

I llavors van veure amb claredat la familiar forma d'una llançadora T-4a de classe Lambda.

«Això no havia d'acabar així», va pensar Iden. Però la vida, o la mort, rarament ocorre com esperes.

Va aixecar el seu blàster amb aire taciturn... un gest feble i profundament inútil contra una nau equipada amb canons làser. Staven va fer el mateix.

Serena davant la mort, Iden es va trobar pensant si la nau aterraria i desplegaria la dotació de vint soldats d'assalt que portava o si es limitaria a arrasar-los amb una ràfega de canonades.

Mai ho sabria.

Un deixant verd va travessar el cel nocturn i una de les ales de la T-4a va començar a cremar. Més foc làser i la nau va començar a donar tombs mentre intentava esquivar els trets. Un altre impacte en les ales i després un altre en els motors. La llançadora va disparar una ràfega amb els seus canons làser, però ni es va acostar al seu blanc. La nau de Segur-J es va llançar per sota d'ella, va accelerar i va escapar, mentre la T-4a, amb els motors i les ales danyats, s'estavellava contra terra a mig quilòmetre de distància.

Iden amb prou feines s’ho podia creure. Estava mig rient-se, mig panteixant quan la llançadora va aterrar i va estendre la rampa. Al cap de deu segons Iden i Staven ja estaven a bord.

Azen es va girar per mirar-los.

—On estan Nadrine i Kaev?

—Morts —va dir Staven secament—. Traieu-nos d'aquí.

—No crec que triguem a tenir companyia —va dir Gideon—. Lligueu-vos els arnesos de seguretat.

Amb prou feines ho havien fet quan, la nau va desenganxar gairebé verticalment travessant els núvols rumb a l'espai obert. Poc després els estels es van convertir en línies blanques.

Iden va exhalar i va tancar els ulls un instant, preparant-se per al següent pas.

—Què ha passat? —va preguntar Azen—. Què ha sortit malament?

—Ni idea —va dir Staven. Seguia aparentment desorientat i atordit. S'estrenyia els palmells de les mans contra les temples, com obligant-se físicament a pensar, a buidar la ment.

—Algú va poder instal·lar una balisa de rastreig sense el nostre coneixement? —va voler saber Iden. El següent pas del seu parany.

—Impossible —va dir Azen—. Els dos hem estat tota l'estona en la nau.

—No m'he apartat d'aquesta consola més que per anar al bany —va dir Gideon fingint inquietud—. Així i tot... dimonis, val la pena comprovar-ho. Droide, registra la nau a la recerca de dispositius de rastreig —el droide va emetre una xiuletada i es va marxar surant.

Va haver-hi un moment de silenci que Gideon va dedicar a revisar els danys de la nau i el droide a procedir al registre. Staven es va aixecar i va anar fins al rebost de la nau. Entre el lleu brunzit dels motors, Iden va sentir l'inconfusible soroll d'una ampolla fregant la vora d'una copa i el xipolleig del líquid.

Staven va tornar amb l'ampolla i la copa buida i es va servir un altre glop. Les xiuletades agudes del droide els van sobresaltar a tots. Aquest va tornar a tot córrer, movent-se molt i subjectant alguna cosa amb les seves pinces.

—Però què...? —va dir Gideon mentre el droide deixava caure l'artefacte sobre la seva mà. Gideon va aixecar el cap i es va tornar cap a Azen. El menyspreu pur contreia els seus ben plantats trets—. Maleït mentider de...

Es va abalançar sobre el perplex Azen, envoltant-li la gola amb una mà i subjectant l'objecte trobat pel droide amb l'altra.

—Gid, no! —va cridar Iden. Staven es va posar en acció, tirant copa i ampolla per interposar-se entre els dos homes. Va apartar a Gideon i li va obrir la mà.

Staven es va quedar mirant el que subjectava.

—És... és una balisa de rastreig —va remugar.

Iden es va aixecar i va anar a veure-la.

—No és imperial —va dir.

—No —va dir Staven—. És de les nostres.

El droide va emetre diverses xiuletades i trinats.

—El droide l'ha trobat dins de la nau —va dir Gideon—. El que significa que la va col·locar ell —va assenyalar amb ira a Azen.

—Jo? —udolà Azen—. Per què anava a fer alguna cosa així?

—Es va quedar sol quan vaig anar al bany —va dir Gideon—. Va poder fàcilment...

—Iden —va dir Staven—, dóna'm el teu blàster.

L'hi va donar i Staven va apuntar a ella. Ella es va encongir.

—Què...?

—Vés a buscar tres parells de manilles atordidores. Col·loca-li unes a Gideon, unes altres te les poses tu i les terceres me les dónes a mi. Ara mateix, l'única cosa que sé és que Nadrine ha mort, Kaev també, i que un de vosaltres tres ha estat el responsable.

—He estat amb tu tot el... —va començar a dir Iden.

—Potser no l'hagis col·locat tu personalment, però mai he acabat de fiar-me de tu, Iden. Azen ens portarà de tornada a casa i vosaltres dos fareu el trajecte emmanillats. Després esbrinarem qui ha estat. I quan ho hàgim fet... —els seus llavis es van torçar en aquell somriure cruel seu—. Els Somiadors tindran una mica de diversió.

Iden no va perdre la calma. Tot estava sortint com esperaven. Amb l'única cosa que no comptaven era que Staven fos tan inestable per culpa del seu dolor. Afortunadament, es va contenir de matar a ningú fins que Azen va aterrar la malparada nau.

Va estendre la rampa i Iden, Gideon i Azen, ara també amb manilles atordidores, van baixar abans que ell. Staven havia alertat a la seva gent perquè acudís a rebre la llançadora i en aquell moment tots els estaven mirant amb diferents expressions de perplexitat i ira, mentre els hi explicava el que havia succeït.

—Piikow, Del —va cridar en una veu trencada pel dolor—. Reviseu la nau a la recerca de possibles sabotatges. Iden, Azen, Gid... de genolls. Les mans en el clatell.

Dahna va mirar a Iden.

—Staven...

—Obeïu!

No era moment per protestar i Dahna es va adonar. El seny de l’Staven semblava penjar d'un fil i era evident que els seus dits estaven desitjant acabar amb els «traïdors». Probablement, l'única cosa que li refrenava era el seu desig de saber què havien fet perquè les coses es torcessin tan espantosament.

Iden es va agenollar i va posar les mans en el clatell.

—Ningú es mourà d'aquí fins que hàgim registrat la nau —va prosseguir Staven—. Ningú.

Algú havia portat més vares de llum. Del, més àgil que Piikow, va començar a inspeccionar la nau, mentre el chadra-fan analitzava la computadora de bord. Iden es va alegrar, era molt millor que fos Piikow el que trobés el que Del s’havia esforçat tant a elaborar i després amagar per a quan arribés el moment just.

Ningú va dir res. Dahna li va repartir aigua a tothom. Staven la va rebutjar, concentrat en Gideon, Azen i, principalment, Iden. El temps va passar. A Iden se li van començar a engarrotar els braços i les cames, però veient la inquietud dels dits d’Staven, no va gosar moure's.

Finalment, Piikow va aparèixer en la rampa.

—Staven —va dir—, vine, si us plau.

A Iden se li va accelerar el pols. Era a punt de passar alguna cosa que podia acabar amb ella morta en els següents tres minuts.

—Ru —va dir Staven—, no els hi treguis l’ull de sobre.

Ru va assentir, prenent el blàster de l’Staven i apuntant-lo cap als captius. Les mirades dels kage eren fredes malgrat el color càlid dels seus ulls.

Staven va aparèixer en la rampa. Ràpid com una serp, li va arrabassar el blàster a Ru, es va acostar a...

«Azen!»

I li etzibà amb la culata en el cap.

Iden es va deixar caure cap endavant, com si l'alleujament l'hagués deixat sense forces. Dahna va allargar una mà per ajudar-la a aixecar-se i ella la va acceptar, fent ganyotes de dolor mentre els seus membres entumits cobraven vida de nou. Va veure a Ru ajudant a Gideon a posar-se dret. Dahna li va llevar les manilles atordidores, amb els seus ulls violetes molt oberts per la commoció.

—Però què dimonis...? —grunyí Azen, subjectant-se amb una mà el crani ensangonat.

—Digues-ho! —va cridar Staven—. Digues-los què has trobat, Piikow!

Piikow va obeir, més submís del que Iden li havia vist mai. En un feble to de veu, que delatava la seva perplexitat, va explicar el que havia sentit, sense donar crèdit; o el que creia haver sentit, donades les seves limitacions de material d'anàlisi: converses gravades de l’Azen amb «algú» dels Serveis d'Intel·ligència imperial. I els hi va donar diverses de les identitats que «Azen» havia usat en aquelles converses. Converses que Del havia muntat amb retalls dels registres gravats pel propi Azen en els mesos que havia passat a Segur-J, amb cert muntatge creatiu per la seva banda. Quan va acabar, Piikow va tornar a la cabina, amb les orelles ajupides.

Es va generar un silenci de sorpresa.

—El que em diu això —va dir Staven en un to estranyament serè— és que portes planejant lliurar-nos a l'Imperi des que et conec.

—Això no és cert! —Azen mirava al voltant frenèticament, sagnant, sense trobar comprensió en els ulls de les persones que fins llavors confiaven en ell—. Mai us trairia!

La seva mirada de grans ulls es va posar en Iden i li va llançar una escopinada amb sang i una dent.

—Tu —grunyí—. Has estat tu!

—Jo? —Iden va posar la seva millor cara de sorpresa—. Per què anava a fer-te alguna cosa així? —es va tornar cap a Staven. Aquest estava tremolant amb els punys tancats, preparat, desitjós, per tornar a colpejar al traïdor—. Staven, t'he donat diversos codis, algunes informacions i totes elles, totes han servit. I vaig ser jo la que va obtenir el que necessitàvem de l’Akagarti. Algunes d'aquestes missions han causat moltes baixes imperials. Per què anava a participar en ella si treballés per a l'Imperi?

Impactat encara per la revelació, Staven es va aferrar al clau cremant que Azen li oferia.

—Potser... potser siguis una agent doble —li va etzibar Staven—. Potser ho vas planejar tot i ha estat un parany!

—Ni tan sols tinc el codi d'accés a aquesta computadora! Estava sota arrest domiciliari quan la vaig pilotar —va contestar Iden—. Tots m'heu estat vigilant com uns falcons shirr. En quin moment he pogut fer-ho? Si fos tan brillant, ja seria Emperadriu, maledicció.

En aquell moment va tornar a aparèixer Piikow a la part alta de la rampa.

—M'ha portat una mica, però he pogut accedir als bancs de dades i he descobert tot un nivell ocult d'informació imperial.

«Informació falsa... excepte en el que fa referència a Azen», va pensar Iden. Es va mossegar l'interior de la galta perquè no se li escapés un somriure. Del i Seyn s'havien superat... i en molt poc temps.

—He revisat alguns dels noms en clau. Staven... hi ha fins i tot fotos. És ell, no hi ha dubte.

Tot el color va desaparèixer de la cara habitualment rubicunda de l’Azen, adquirint un malaltís to lletós.

Iden s’ho estava passant en gran. Azen sabia que estava perdut.

—Com ho has fet? —va murmurar, tornant-se a mirar-la a través de la sang seca que li cobria la cara—. No podies saber-ho. Què has fet? Què has fet?

Ella es va burlar, com incrèdula.

—Jo? Absolutament res. Tu, no obstant això —va somriure amb crueltat—, acabes de signar la teva sentència de mort.

Azen va caure al terra i va aixecar el cap. Va tenir el bon judici de no mirar a Staven, on no anava a trobar perdó. Així que va mirar a un home més amable.

Però fins i tot el Mentor tenia els seus límits. Estava arrufant les celles i els seus ulls blaus cremaven amb ira.

—Són tants en la galàxia els que neixen amb el seu destí ja escrit —va dir—. Treballen, sofreixen i moren; incapaços d'alterar-ho, incapaços fins i tot de conservar l'esperança que alguna cosa canviï. He perdut gent a la qual estimava combatent per aquells que no poden defensar-se per si sols. Que no tenen elecció. Tu vas ser un dels afortunats que la va tenir, Azen. I vas triar l'Imperi. Vas triar trair a aquells que et creien un amic. No t'atreveixis a mirar-me a la recerca de compassió. Jo també he estat en tots dos bàndols d'aquesta guerra, però vaig prendre una decisió. I viuré o moriré sent fidel a ella. Kaev i Nadrine van morir per les seves i tu... tu moriràs per res.

Azen semblava un animal atrapat que sentia la xarxa estrenyent-se al voltant del seu cos. Però ja era massa tard per escapar o per apel·lar a la comprensió. Mai li hi havia resultat agradable a ningú.

—Explica'ns què saps —va dir Staven. El seu to va ser pla, inert, una cosa que resultava més sinistra que la seva ira.

—I acabaràs ràpid amb mi, és això? —Azen va negar amb el cap, recobrant part del componiment, un polsim de dignitat—. No. Em nego.

Iden va pensar que per fi, en l'últim moment, es comportava com un veritable soldat imperial.

Una espècie de descàrrega va recórrer a tots els reunits. Sabien el que significava allò. Iden també. Havia llegit informes sobre els mètodes dels partisans per obtenir informació. L'Imperi també torturava, si era necessari, però era més elegant. Causava dolor sense ocasionar danys greus. Com a mínim, físics.

Els Somiadors no anaven a ser tan escrupolosos.

—Us ho haureu de treballar tot el que us expliqui —va dir Azen.

—No et preocupis —va replicar Staven—. Ho farem.

I ho van fer.

Azen va trigar set hores a morir.

 Següent