Objectiu en moviment (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

EL PREU DE LA MISSIÓ

Quan la Leia va abandonar el pont del Remembrança, un personatge familiar l'esperava de l'altre costat de la porta... un androide de protocol amb recobriment daurat.

C-3PO va començar a dir alguna cosa, però ella no va deixar de caminar, la qual cosa el va obligar a seguir-la mentre els servomotors de l’androide xerrotejaven. Ella li va ordenar que es mantingués fora del pont, ja que la seva situació era prou estressant encara sense les incessants queixes i preocupacions de C-3PO.

L’androide li pertanyia a Luke Skywalker, però l'hi havia prestat per ajudar-la en tot allò relatiu a l'etiqueta i el protocol per quan es reunís amb delegacions secretes de planetes que poguessin sumar-se a la Rebel·lió en la seva guerra per enderrocar a l'Imperi. Com a antiga senadora d’Alderaan, Leia manejava amb facilitat aquestes juntes i podia recórrer, sense cap problema, al seu propi entrenament diplomàtic, adquirit al llarg de la seva vida.

Però recentment no havien tingut aquest tipus de reunions, només fugides infinites a través de l'espai, esforçant-se per mantenir-se un pas per davant de les patrulles imperials. Després de la desastrosa derrota de l'Aliança al planeta gelat de Hoth, Mon Mothma i els altres líders dels rebels van ordenar a la flota dividir-se en petits destacaments, que constantment passaven d'un sistema estel·lar a un altre.

La Mothma va explicar que aquestes mesures preventives estaven dissenyades per prevenir una altra derrota que els propagandistes imperials poguessin celebrar. No obstant això, a ella li preocupava que aquestes fugides constants fessin que l'Aliança semblés feble, quan en realitat necessitaven convèncer a la gent que el jou de l'Emperador es podia vèncer. L'Aliança necessitava reunir les seves forces una vegada més i obtenir algunes victòries en el camp de batalla.

—Senyoreta Leia, on va vostè? —va preguntar C-3PO planyívol, arrossegant els peus tan ràpid com podia, per aguantar-li el pas.

—A la meva habitació —va respondre-li sense girar-se —. Assumeixo que recordes on està.

—Per descomptat que sí —va contestar C-3PO, el coneixement d'etiqueta del qual, d'alguna manera, no incloïa el reconeixement del sarcasme—. Els meus bancs de memòria contenen esquemes de cada nau a la qual he estat assignat mentre he servit a l'Aliança.

—Aquest és un excel·lent ús dels teus bancs de memòria, si considerem que moltes d'aquestes naus ara només són pols espacial.

Alguns rebels feien una salutació militar al pas de la Leia. Ella volia que el terra se l’empassés cada vegada que algú ho feia, però es forçava a assentir a manera de resposta; aquell era un senyal de respecte cap a ella com la seva superiora, però no eren els seus amics.

Ella mai havia tingut molts amics. S'havia concentrat en la missió per la qual Bail Organa la va entrenar, pràcticament, des del seu naixement: enderrocar a l'Imperi que havia destruït tantes coses. Però després, Luke va arribar a la seva vida... juntament amb Han Solo i Chewbacca.

C-3PO va dir alguna cosa, però ella no li va parar esment. Va pensar en l'última vegada que va veure al Han... en els seus ulls, que la van mirar des de l'interior de la càmera de congelació amb carbonita, a la Ciutat dels Núvols. I després, va recordar tot el que havien compartit durant les setmanes anteriors en aquest succés: la manera en la qual ella va començar a tremolar quan ell va agafar la seva mà, a bord del Falcó Mil·lenari, i es va acostar a poc a poc fins que finalment la va besar. Ell tenia raó... ella necessitava a un pocavergonya en la seva vida, algú que no li fes salutacions militars, algú a qui no li importés el seu títol o el seu paper en l'Aliança.

I ella volia que aquest algú fos ell, però ell li havia estat arrabassat, igual que els seus pares adoptius, i que tota la resta del seu planeta natal, Alderaan. Els havia vist morir, incinerats pel superlàser de l'Estrella de la Mort, mentre el Gran Moff Tarkin i Darth Vader l'obligaven a mirar. I ara, Han s'havia anat, estava fora del seu abast. L'única cosa que podia fer era esperar, en una silenciosa desesperació, algun missatge de Lando Calrissian o Chewbacca.

La Leia va passar a un costat d'un grup de rebels que estaven ajupits enfront d'una porta oberta, va avançar dos passos, i va advertir que cap d'ells la va saludar o si més no la va mirar.

Es va detenir, fent callar les queixes de C-3PO. Un dels rebels la va observar i la Leia va veure com el seu rostre va canviar quan la va reconèixer. Quan ell començava a parar-se en posició de ferms, ella va negar amb el cap i va mirar cap avall, cap a una jove dona que es trobava en un carret repulsor en el passadís, amb el seu uniforme ennegrit i fet esquinçalls.

—Oh —va dir C-3PO—. Ai, no.

—Què ha succeït? —va preguntar.

—Va rebre l'impacte de l'explosió quan els caces TIE van fracturar el casc, senyora —va dir un oficial—. L'estem intentant estabilitzar mentre els droides mèdics atenen a aquells que es troben més ferits.

«Més ferits que ella?», va pensar la Leia per al seu desconsol, mirant la gasa que cobria la meitat del rostre de la dona. La rebel ferida es va adonar de qui la mirava i tremolosament va alçar un dels braços embenats, en un intent per fer una salutació militar.

—Això no és... —va començar a dir la Leia. Després, es va detenir, recordant el que Aymeric li havia dit. La missió d'aquesta dona en la nau propulsora era protegir-la a ella i havia pagat un terrible preu per dur a terme aquesta tasca. A la Leia li molestava el tracte especial, fins i tot ho considerava atroç, però no podia deixar-li veure això a aquella jove rebel ferida. Fer-li pensar que el seu sacrifici havia estat en va la deshonraria.

La Leia va detenir la mirada en el rostre de la rebel ferida. La dona va fer una ganyota de dolor i va estendre el seu braç encara més, després el va deixar caure; el sofriment recorria el seu rostre. La Leia va assentir amb gravetat cap a ella i després cap a tots els que es trobaven al seu voltant. Després, es va allunyar ràpidament pel passadís i no es va detenir fins a estar d'enfront de la porta de la seva habitació.

—Segueixo intentant dir-li una cosa, senyoreta Leia —va exclamar C-3PO—, tinc un missatge d'alta prioritat de part de la Mon Mothma: hem de reunir-nos amb ella i amb els altres líders de l'Aliança immediatament.

—Què? Per què no ho vas dir abans? No importa. Què ha passat?

—Em temo que no ho sé, senyoreta Leia —va contestar C-3PO—. L'única cosa que sé és que hem d'esperar un transport una vegada que sortim de l’hiperespai.

 Següent