dissabte, 4 de gener del 2020

Objectiu en moviment (III)

Anterior


CAPÍTOL 3
UN ROSTRE FAMILIAR

Per a la seva sorpresa, la Leia va reconèixer al pilot de la nau que l'esperava i al jove oficial de rostre punxegut que estava al seu costat.
—Nien! —va exclamar, somrient-li al sullustà d'ulls foscos. Nien Nunb havia col·locat una insígnia rebel en la desgastada jaqueta de vol que usava, trobant-li, d'alguna manera, un lloc enmig del munt de pegats que ja hi havien.
Nien va posar les seves mans enguantades en la cintura, fingint indignació.
—Escortant a la reialesa! —va balbotejar en sullustès—. Si ho hagués sabut, li hauria cobrat a l'Aliança el doble. Tinent Ematt, comuniqui'm amb la Mon Mothma pel...
—Quines penques! —va exclamar amb desdeny C-3PO, parant-se darrere de la Leia en la càmera de descompressió, juntament amb la seva bossa de lona—. Per ventura tots en aquesta galàxia són mercenaris?
—Està bromejant, C-3PO —va dir la Leia. Sí, Nien va ser contrabandista, i parlava de manera que semblava no haver deixat enrere, del tot, aquesta professió, però seguia arriscant la seva vida per ajudar-la a salvar als exiliats alderaanians i a preservar la cultura i l'herència del planeta destruït. Ella confiava en ell i s'alegrava de veure’l.
Els seus ulls van girar-se cap a l'oficial que estava a un costat d’en Nien. Ella també coneixia a Ematt. En alguna ocasió va enviar a Han i a Chewie a rescatar-lo del planeta Cyrkon.
—Estan aquí per informar-me sobre la reunió? —va preguntar mentre els quatre creuaven la badia d'acoblament del Mellcrawler[1], l'atrotinat iot estel·lar d’en Nien. El desordre en el seu interior feia que el Falcó Mil·lenari semblés una nau nova i lluenta.
—Em temo que no, princesa —va dir Ematt—. El propòsit d'aquest viatge és confidencial.
—Confidencial? —va exclamar C-3PO amb desconfiança, portant el seu cap cap enrere, d'una manera que la Leia coneixia molt bé—. Permeti'm dir-li, senyor, que la Princesa Leia va salvaguardar els plànols de l'Estrella de la...
—Tècnicament, C-3PO, aquesta informació també és confidencial —va aclarir-li amb un somriure, mentre gaudia de l'horroritzada reacció de l’androide daurat—. El Tinent Ematt diu que ell també desconeix la raó del nostre viatge.
—Així és —va assegurar Ematt.
—Almenys puc saber cap a on ens dirigim? —va preguntar ella, mirant cap a on estava Ematt i després cap a on Nien inspeccionava una lectura de l'estació d'enginyeria del Mellcrawler.
—Això també és confidencial —va respondre Nien, i en la comissura de la seva boca es començava a esbossar un somriure—. Un mai pot ser prou acurat en transportar a reconeguts revolucionaris i a androides xafarders.
Això va sobresaltar una vegada més a C-3PO. Mentre l’androide començava a sermonejar-lo, el sullustà va tancar la seva estació d'enginyeria i els va conduir per la nau, rient-se de les interminables objeccions que C-3PO tenia davant la paraula «xafarder».
La Leia també va somriure. Nien sabia qui era ella, però no la tractava com a una princesa o com a una senadora, o com a una líder rebel. Per a ell, ella era simplement Leia i era un alleujament només ser això. Nien era estrany d'una manera que a ella li semblava agradable, i les trobades amb gent estranya però encantadora eren molt pocs en aquesta terrible guerra.
Ematt es va asseure en la cadira de navegació de la cabina de comandament, agitant el cap davant el laberint de circuits que es trobaven per sobre del seu cap. La Leia va fer un cop d'ull i va somriure, recordant quantes vegades hi havia estat convençuda que el Falcó es mantenia en una peça amb cinta adhesiva i moltes pregàries.
Nien va girar-se i va detenir a C-3PO abans que entrés a la cabina de comandament.
—Em temo que només hi ha espai per a tres —va dir, estenent els seus braços en senyal de disculpa—. Pots connectar-te en l'estació d'enginyeria i fer-li companyia al droide cervell del Mellcrawler.
—A menys que els meus fotoreceptors tinguin alguna fallada, aquesta cabina de comandament sembla tenir quatre cadires, Capità Nunb —va dir un confós C-3PO.
—Així és —va contestar Nien—. Però, mmm... aquesta cadira no està ben connectada a terra. Em dóna unes terribles descàrregues elèctriques cada vegada que la toco. Amb la teva coberta d'alta qualitat podríem presenciar un esdeveniment superconductor que faria esclatar la nau i no crec que vulguis tenir això en la teva consciència, veritat?
—Oh! Si no li importa que ho digui, capità, una fallada d'aquest tipus és una cosa que ha de ser revisada immediatament per algun enginyer de naus estel·lars d'alt nivell.
—Excel·lent consell, C-3PO, faré això quan arribem a la nostra destinació —va dir Nien—. Però ara com ara, et suggereixo anar a l'estació d'enginyeria. Espero que tinguis alguns bons acudits per a Mellcrawler, aquests li agraden. Però res d'acudits bruts, ok?
—Lamento informar-li que no estic programat per explicar acudits —va respondre C-3PO.
—De debò? Mai m'ho hauria imaginat.
—No siguis tan dur amb C-3PO —va agregar la Leia quan l’androide va sortir—. No ho fa amb mala intenció.
—Ho compensaré amb el millor bany d'oli que l'Aliança pugui oferir-li —va prometre Nien. Es va cordar el cinturó de seguretat del seient del pilot i va escalfar els motors.
—Aprofitant-me del meu rang, ara podrien dir-me cap a on anem? —va preguntar ella.
—Zastiga —va dir Nien—. I, per la qual cosa tinc entès, a una reunió molt important.
La Leia va mirar a Ematt, qui va assentir. Zastiga era un planeta comercial en ruïnes, molt prop de la riba de la Vora Exterior, en els marges de la galàxia i rarament era visitat per l'Imperi.
Mentre el Mellcrawler sortia disparat del Remembrança, la Leia va sentir un estrany formigueig que ja havia experimentat i en el qual havia après a confiar. Significava que molt aviat es trobaria fent una cosa de vital importància per a la Rebel·lió.
Això també significava que no anava a estar aquí, sentint-se inútil en un pont o en una fragata, també volia dir «acció» i això era encara més reconfortant que parlar amb el seu vell amic Nien.




[1] Mellcrawler, són un tipus de criatura del planeta Sullust. Les criatures eren conegudes per emetre una olor nociva que empitjorava després de la seva mort. (N. Del T.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada