CAPÍTOL
12
CODIS DESXIFRATS
La Leia no es va imaginar que entrar
en calor pogués ser tan dolorós. Els quatre es van recolzar en el saló del Mellcrawler, embolicats en uns llençols
amb olor d’humitat que Nien va trobar en algun lloc del celler. Van prendre
sopa en unes tasses escantonades, mentre el sullustà caminava inquiet i els
preguntava si volien brou, te o alguna cosa més.
—Ha de romandre estirada i quieta, i
així recuperarà les seves forces, princesa —va assenyalar Lokmarcha, embolicat
en un llençol, a l'altre costat del seient d'acceleració.
—No, no ha de fer-ho—va protestar
Kidi—. Ha d'asseure's si ja està preparada. Mantenir la sang en moviment.
—Sé que sobreviurem perquè vosaltres
dos ja heu començat a discutir una vegada més —va dir la Leia, i no li va
quedar més que somriure quan Kidi i Lokmarcha van semblar avergonyir-se.
Leia es va preguntar què dirien les
seves tietes si la veiessin: llardosa, mig congelada i coberta de mossegades.
Probablement li donarien un sermó sobre la importància de cuidar la seva
aparença i triar bones amistats.
«Les dames no grimpen per
xemeneies», va pensar amb un somriure. «Almenys a la casa Organa no ho fan».
—Per què no vas respondre a les
nostres crides, Nien? —va preguntar Antrot, des d'on es trobava recolzat en la
coberta—. Seguies consumint el grog novanià que vas recordar?
—Tant de bo —va respondre Nien—. Va
ser per l'Imperi.
—M'ho vaig imaginar —grunyí
Lokmarcha—. Els caces TIE els van delatar.
—L'Imperi va arribar amb una nau
d'aterratge —els va explicar Nien—. D'aquí van sortir soldats d'assalt i van
començar a buscar pels túnels. Els imperials van verificar el registre de totes
les naus i les llicències dels capitans. Afortunadament per a nosaltres, els
meus documents van ser falsificats pels millors hackers de la Vora Exterior.
Però, tot i així, la revisió va portar molt temps. I jo no podia
recollir-los...
Les orelles del sullustà van caure
amb laxitud. Leia li va somriure.
—Vas fer el correcte, Nien —va dir,
acostant-se per estrènyer la seva mà—. Estem vius gràcies a tu.
—Bé, tal vegada vaig tenir alguna
cosa a veure en això —va acceptar Nien amb un somriure—. De qualsevol manera,
estem fora de perill en l’hiperespai i ens dirigim cap al Sistema Sesid. Però
abans que donéssim el salt, vaig comprovar les freqüències: el senyal s'estava
transmetent fort i clar.
—Però no ho entenc —va qüestionar
Kidi—. L'Imperi va arribar aquí per casualitat? O ens estava buscant?
La Leia va aixecar el rostre i es va
trobar amb que la mirada de Lokmarcha estava sobre ella. Sabia el que ell
estava pensant, que el seu pla estava funcionant. Però per ventura això era
cert? O només era una coincidència, algun tipus de mesura ofensiva que no tenia
res a veure amb ells? Cap sistema estel·lar estava realment fora de l'abast de
l'Imperi.
Ella va espantar aquest pensament,
doncs no els ajudaria a completar la seva missió.
—Ja ens preocuparem d'això durant el
matí —va dir—. Ara com ara, suggereixo que descansem una mica. Ha estat un dia
molt llarg.
—Això és una excel·lent idea —va dir
Lokmarcha, posant-se dempeus i dirigint-se a la cabina que compartia amb Antrot.
Després, va girar-se i els va oferir una petita reverència—. Bona nit, dames i
cavallers —va agregar—. No deixin que les terribles feristeles de les parets
els mosseguin.
—No és graciós —va rondinar Kidi.
Lokmarcha va encongir les espatlles,
però estava somrient.
—Bé, tal vegada és una mica graciós
—va afegir Kidi.
No obstant això, al matí següent,
Kidi no estava d'humor per a bromes.
La Leia es trobava en l'estreta
proa, llevant-se micropegats de bacta del rostre, quan algú va tustar la porta.
—En un moment surto —va dir,
irritada.
—Princesa, necessito parlar amb
vostè —va insistir Kidi—. És urgent.
La Leia no havia escoltat cap
alarma, i el Mellcrawler avançava
suaument en el seu camí per l’hiperespai. Va obrir la porta i va fer un cop
d'ull cap al passadís que conduïa al saló, darrere de la Kidi. Antrot estava
manipulant els budells d'un dels senyals, mentre Lokmarcha li treia tall a un
ganivet d'aparença amenaçadora, prou gran com per abatre a un wampa.
El que fos que estigués malament no
era una amenaça imminent per a les seves vides. I això significava que, primer,
Leia podia preparar-se una tassa de caf. La necessitava desesperadament.
—Ara —va dir uns minuts després,
gaudint la sensació de la tassa calenta entre les seves mans encara magolades—.
Què passa, Kidi?
—Codis —va dir Kidi—. Els codis!
—No t'estic entenent, Kidi.
Pren-t’ho amb més calma. Ara digues-me què està malament.
—Antrot va descarregar els codis que
la Intel·ligència de l'Aliança ens va proporcionar per usar en aquesta missió
—va explicar Kidi—, però quan vaig veure els informes de Basteel em vaig
preocupar. Així que vaig revisar els codis i són uns que vam deixar d'usar des
de fa setmanes, ja que es va sospitar que podien haver estat desxifrats per
hackers imperials.
Per sobre de l'espatlla de la Kidi,
Leia va mirar a Lokmarcha, qui seguia la conversa.
—Ja veig —va dir, tractant de
guanyar temps.
—Vaig seguir les ordres que l'equip
del General Cracken em va proporcionar —va dir Antrot, qui semblava més confós
que a la defensiva.
—No t'estic acusant, tot és culpa
meva —va agregar Kidi, qui tenia llàgrimes en els ulls—. Ho hauria d'haver
revisat. I ara ens he posat en perill, i a qualsevol que escolti el missatge. I
tot el que va succeir a Basteel també és la meva culpa.
—Espera un moment —va dir la Leia—.
Em vaig perdre del que vas dir abans? Què va passar a Basteel?
—Ho vaig veure aquest matí en una
holotransmissió no autoritzada... Encara hi ha moltes d'elles operant en la
Vora Exterior —va respondre Kidi—. Li ensenyaré.
Nien va sortir de la cabina de
comandament, semblava que tenia alguna cosa que dir-los; però quan va veure la
inquietud de la Kidi, va mirar inquisitivament a la Leia.
—Ella té alguna cosa que
ensenyar-nos —li va indicar.
Kidi va activar l’holoprojector que
es trobava en l'estació d'enginyeria del Mellcrawler.
El reportatge tenia una narració entretallada i estava elaborat amb seqüències
gravades clandestinament. Mostrava a uns oficials imperials en els túnels de
Basteel i a soldats d'assalt capturant gent a punta de pistola. La Leia va
observar les ones blaves dels trets atordidors. El reportatge mostrava una fila
d'éssers emmanillats, humans i alienígenes, als qui portaven cap a una nau que
estava aterrant. La Leia va buscar a Bon Yoth, però no va aconseguir veure’l.
—Torna —va ordenar la Leia—. Posa-ho
de nou. Aquí... Congela això.
L'holograma va vacil·lar per un
moment en l'aire. Mostrava a una tropa de soldats d'assalt i a dos oficials. Un
d'ells era un home major amb cabell gris i llargues patilles. Ell es voltejava
per mirar a l'altre oficial, qui assenyalava alguna cosa.
L'altre oficial era en realitat una
dona. Era petita i prima, gairebé de la grandària de la Leia, i portava un
uniforme de color verd oliva. La seva boca formava una prima línia, la seva
mirada era infrangible. L'oficial va girar-se, i la Leia va poder veure la
insígnia de rang que portava en el pit.
—Ella és qui està a càrrec —va
indicar la Leia—. Es tracta d'una capitana imperial.
Nien va assentir.
—Llavors ha de ser la comandant del
Destructor Estel·lar imperial Donzella
Guerrera[1]. Acabo de
rebre notícies d'un antic soci meu. El Donzella
Guerrera va arribar un parell d'hores després que partíssim. Pel que em van
dir, la Capitana Khione és reconeguda per l'obstinació que posa en totes les
seves missions.
—Tan aviat tenim a un Destructor
Estel·lar seguint-nos els passos? —va preguntar la Leia—. Això no està bé.
I, tanmateix, això no era del tot
cert. Necessitaven que la seva missió atragués l'atenció imperial, però aquesta
era una mica més de la qual volien.
—Una ofensiva imperial acabaria amb
Basteel —va dir Kidi.
—Ja està bastant acabada —va agregar
Lokmarcha, contemplant el seu reflex en el ganivet.
—Tu vas veure a aquesta gent! —va
exclamar Kidi—. Gairebé no tenen res i ara la bota imperial està trepitjant-los
el coll. I tot és la meva culpa!
La Leia va agitar el cap amb
tristesa. Només havien estat en un planeta i aquest ja estava sofrint
represàlies imperials. I no perquè l'Aliança planejava lluitar per la llibertat
de la gent. Tots aquells que anomenessin «llar» a Basteel eren simples peons
d'un joc molt més gran.
—Kidi, no és culpa teva —va
assenyalar la Leia—. Escolta'm: sóc un objectiu prioritari per a l'Imperi.
Qualsevol cosa va poder haver passat: que algú m'hagi reconegut o que un dron
de seguretat ens hagi vist. Només ens queda continuar. Si sóc un objectiu
prioritari, la nostra millor defensa és convertir-me en un objectiu en
moviment.
Kidi va assentir amb incertesa.
—Està bé. Mentrestant, puc
actualitzar els nostres missatges per utilitzar els codis més recents de
l'Aliança, els únics que sabem que són segurs.
Lokmarcha va deixar de joguinejar
amb el seu ganivet, esperant escoltar el que Leia diria a continuació.
—No podem fer això, Kidi —va dir,
odiant la mentida que estava maquinant en la seva ment—. Sabem que és possible
que els codis que usem no siguin segurs, però no hi ha hagut temps perquè els
nostres agents informin als moviments de resistència sobre les noves claus
d'encriptació. Si tu canvies els codis, l'Imperi no escoltarà els nostres
missatges, però tampoc la gent a la qual intentem arribar.
Kidi capcinejà davant el que Leia
acabava de dir.
—Però per ventura això no posa en un
gran perill a qualsevol que rebi el nostre missatge?
—Sí —va contestar la Leia—. Però tot
aquell amb qui parlem o ens reunim corre un gran perill. I així serà fins que
l'Imperi no sigui més que un record.
[1]
Shieldmaiden, prové
d’una paraula nòrdica, skjaldmö, donzella guerrera, escudera o dama protectora,
era una verge que havia triat lluitar com un guerrer en la mitologia nòrdica.
(N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada