CAPÍTOL 11
EN EL QUAL HAN SOLO DESPERTA
De nit en el palau de Jabba.
Boushh, el caça-recompenses, es mou d'amagatotis per la
foscor. Amb la visió nocturna de la seva visera és capaç de zigzaguejar entre
les restes de la tabola del dia: plats rebutjats embarrats de repugnant menjar
huttès i copes amb capes endurides dels vestigis de vi d'espècia, que és
il·legal fins i tot en llocs sense llei, com Tatooine. No obstant això, és clar
que aquí en el palau no hi ha més llei que la de Jabba.
Què estarà tramant Boushh? Segur que no té pensat robar el
lloc?
Doncs sí, sembla ser que sí! Ha deixat enrere tota classe de
botí il·lícit i ha anat directe cap al tresor favorit de Jabba: Han Solo en el
bloc de carbonita.
En un gest ràpid, Boushh pressiona una sèrie de botons en el
panell de control. És evident que el caça-recompenses s'ha preparat per a això.
En un instant ha començat el procés de fondre’s.
El bloc de carbó comença a brillar, després emet un sever
centelleig de llum. El revestiment de carbonita s'està fonent. Han ja no és una
estàtua; es veu exactament com quan el va congelar Darth Vader a la Ciutat dels
Núvols; encara que només per un instant... després cau cap endavant. Boushh
intenta agafar-lo i el col·loca amb cura en el terra.
Han, feble com un nadó, està aquí tendit, tossint i lluitant
per respirar. Boushh l’abraça, quelcom estrany per a un pervers
caça-recompenses.
—Només descansa un moment. Estàs lliure de la carbonita...
—murmura Boushh amb una aspra veu mig mecànica.
Mentre va recobrant una mica de control sobre els seus
músculs, Han es frega el rostre i gemega.
—Shhh! —insta Boushh, una altra vegada amb una dolçor
desconcertant—. Tens la malaltia d'hibernació[1].
—No puc veure —balboteja Han.
—La teva vista tornarà amb el temps.
—On estic?
—En el palau de Jabba.
Si estigués bé, Han s'hauria aixecat d'un salt i estaria
llest per llançar-se a la recerca de la sortida. Però, en les seves condicions
actuals, l'única cosa que pot fer és estremir-se.
—Qui ets? —pregunta.
Boushh es lleva el casc. Sens dubte, aquest no és el moment
adequat per revelar el seu grotesc rostre!
Espera! No és grotesc en l'absolut. De fet, en realitat no
és Boushh.
És la bella Princesa Leia que ha vingut a rescatar al Han!
—Algú que t'estima... —murmura ella.
—Leia!
Es besen, però la Leia, amb reticència, es tira cap enrere.
Està ansiosa per lliurar-se d'aquest lloc. Lando està esperant el seu senyal
per alliberar a Chewie de la masmorra i aviat tots es reuniran amb Luke en el
punt de trobada i se n'aniran del palau, després del planeta i després d'aquest
miserable sistema estel·lar.
—Haig de treure't d'aquí —li diu a Han, mentre l’ajuda a
aixecar-se. Ell amb prou feines si pot caminar, però en un moment Chewie i
Lando podran ajudar-los. Només necessita treure’l de...
—Hooo hoo hooooo hoo! —una nauseabunda riallada ofegada
omple l'habitació.
—Què és això? —diu Han—. Jo conec aquest riure.
La Leia també el coneix i sap el que significa. Encara que
el seu cor s'omple de por, té la intel·ligència per pressionar un control en la
seva armadura. Una alarma silenciosa arriba a Lando i a Luke: «Atrapats!».
Una cortina s'obre a l'ample de l'habitació. Aquí,
encaixonats en un petit nínxol, estan Jabba i la colla dels més privilegiats.
Atapeïts, suosos i enganxosos, porten una hora esperant per atrapar-los i ara
estan ben recompensats.
Jabba torna a riure's i, en aquesta ocasió, tots se li
uneixen, salivant bocabadats, traspuant moc i bava, amb els cors negres i
joiosos que sigui Han, i no ells, amb qui Jabba està jugant.
—Hola, Jabba! —crida Han, tractant de reunir l'arrogància
que alguna vegada li va permetre afrontar sense por del senyor del crim Hutt—.
Mira, Jabba, just anava a pagar-te, però em vaig desviar una mica. No és culpa
meva.
—Ah cheek a gogh. Yu
nee. Solo.
No hi ha necessitat que C-3PO tradueixi. No hi haurà
misericòrdia. Ni tractes. És massa tard per a qualsevol d'aquestes coses.
Els diners, de fet, no significa gens per a Jabba. Fins i
tot, el detestable plaer que li dóna ferir a uns altres no és el que importa
aquí. Solo era un contrabandista que va perdre el que estava traficant. Encara
que va prometre pagar-li a Jabba el deute, va fotre el camp per unir-se a la
Rebel·lió.
La Rebel·lió no significa res per a Jabba. El que importa és
que Han el va fer semblar feble. Jabba no deixarà que això succeeixi de nou!
—Pot ser que alguna vegada hagis estat un bon contrabandista
—diu en huttès, rient—. Però ara ets farratge de bantha.
Salacious Crumb es peta de riure amb gaubança; la resta riu
en el saló del tron i Jabba rugeix als seus guàrdies que s’emportin al
contrabandista.
CAPÍTOL 12
EN EL QUAL LEIA ÉS ESCLAVITZADA
—Jabba! —crida Han, mentre tiren d’ell i abandona ara
qualsevol intent d'arrogància—. Et pagaré el triple! Estàs rebutjant una
fortuna.
No obstant això, Jabba sap perfectament el que val Han.
Aquesta princesa, no obstant això, és un plus inesperat[2]!
—Co slayats my!
—ordena ell—: Portin-me-la!
Lando, qui s'hi havia obert camí entre diversos gamorreans
per estar al costat de Leia, tenia la intenció de portar-la-hi a la masmorra i
després ajudar-la a escapar. Però ara no li queda més que portar-la avanci, cap
a l'única cosa en el palau que és pitjor que les masmorres: el propi Jabba.
—Hoo ho ho —riu àvidament la gran bavosa.
—Tenim amics poderosos! —gruny la Leia—. Te’n penediràs!
Jabba no necessita traductor. Això ja ho ha sentit abans,
massa vegades.
—Ah nah mah toe tah!
—diu ell, llepant-se els llavis.
Fastiguejada, intenta evitar que la toqui, però ell tira
d’ella cada vegada més a prop. Tracta d'afrontar-ho, per mostrar-li la seva
força, per mirar-lo de front, com al gran Moff Tarkin i, sí, fins i tot a Darth
Vader. Però aquí, a centímetres de la seva horrible boca oberta amb la llengua
plena de grans, simplement no pot.
—Agh! —Aparta la mirada amb aversió.
CAPÍTOL 13
EN EL QUAL PER FI ES REUNEIXEN VELLS AMICS
A baix, en les masmorres, Han és mig carregat i mig llançat
a la seva cel·la. Encara no pot veure, però el cop brutal de la porta
metàl·lica li diu que no hi haurà escapatòria.
I ara...
—GGGGRRRRRRR!
Quin nou horror és aquest?
Però espera: Han coneix aquest grunyit.
—Chewie? —pregunta—. Ets tu?
Així de fàcil, els dos vells companys es reuneixen en una
abraçada salvatge i pelut que aixeca a Han del terra.
—NNNNGGGGGRRRR!
—Ah, Chewie —diu Han, mentre el wookiee el baixa i comença a
acariciar-lo.
—Espera! Què fas aquí, amic? Què està succeint?
—Grrrrnnaoug!
Mrrrrrrrof wug Ghrrrrr!
—Lando? Aquest traïd...
—RRKK!
—Què? Ara està del nostre costat? Ho creuré quan ho vegi.
—Rrk rroor! Urrrk!
—Està bé, està bé, tal vegada sigui veritat. Però, com va a
treure'ns d'aquí ell sol, a tu, a mi i a la Leia?
—Rrrrrrggnnnn.
—Un pla? —repeteix Han—. Això és un pla?
—Rrrg Grrrof frrr.
—Luke? Luke està boig! No pot cuidar-se a si mateix, molt
menys rescatar a ningú!
L'última vegada que Han havia vist al Luke, va haver de
rescatar al temerari rebel de morir-se congelat en els camps de neu de Hoth, i
aquesta tampoc va ser la primera vegada que havia hagut de rescatar al noi.
—Nrggg! Jrggggka
wrrggg.
—Un... un Cavaller Jedi? —es mofa Han—. Estic fora d'això per
una estona i a tots els hi donen deliris de grandesa!
—Urrrgggg!
—argumenta Chewie, però cedeix en adonar-se que Han encara no sap sobre la
visita de Luke al Mestre Yoda i el seu entrenament com els antics guerrers
Jedi.
—Urugg!
—Estic bé, amic. Estic bé.
Luke Skywalker,
Cavaller Jedi
CAPÍTOL 14
EN EL QUAL LUKE PER FI APAREIX EN LA NOSTRA HISTÒRIA
Què és de Luke? On està?
Ja ve de camí.
Luke espera impacient en la caverna del desert, en el lloc
que van escollir com a punt de reunió; es para d'un salt quan rep el missatge
de la Leia.
Amb l'esperança de passar inadvertit el major temps
possible, emprèn el seu camí a peu per les dunes. Vesteix una túnica amb
caputxa, com la que usava Obi-Wan Kenobi, el seu primer mestre.
Últimament, Luke ha estat pensant molt en Obi-Wan. Ell mai
esperava (i, per descomptat, mai va voler) tornar aquí, a Tatooine, el seu
planeta natal. Però, ja que el rescat d'en Han el va portar de tornada, es va
sentir atret, no per la seva llar[3], sinó per
la d’Obi-Wan.
Aquí, en el solitari refugi d'ermità del seu mestre, en el
més recòndit dels Erms de Jundland, va trobar algunes coses que li van resultar
útils i que Obi-Wan havia deixat enrere, fins i tot les parts que li faltaven
per construir el seu propi sabre de llum: l'arma d'un veritable Cavaller Jedi.
Luke havia començat les seves aventures amb un sabre de llum
que li havia pertangut al seu pare, Anakin Skywalker. Al principi, Luke ho
havia atresorat. Primer amb l'ajuda d’Obi-Wan i després amb la de Yoda, l’havia
après a utilitzar bé i havia arribat a dependre d'ell; a buscar-lo primer de
tot quan afrontava qualsevol perill.
Hi havia fins i tot enfrontat a Darth Vader amb ell, creient
que Vader era l'home que havia matat al seu pare. Això va ser el que li va dir
Obi-Wan.
Però Darth Vader li va dir una cosa diferent. Una cosa més
fosca. Vader sostenia que ell era el pare d’en Luke. Que ell era Anakin
Skywalker.
En aquell moment, Luke estava segur que això era una
mentida, però cada vegada estava menys segur i ara temia que fos veritat.
Si aquest sabre de llum havia pertangut a un heroi o a un
vilà, o a tots dos, ja no existia. S'havia perdut juntament amb la mà dreta de
Luke, en aquell devastador combat contra Vader en la Ciutat dels Núvols[4]. Per
enfrontar a Vader una altra vegada, necessitaria el seu propi sabre de llum.
Els mestres de Luke, Obi-Wan i Yoda li havien parlat poc
sobre com un Jedi ha d'usar la Força per construir un sabre de llum i, no
obstant això, semblava saber exactament el que necessitava saber. Buscant amb
la seva ment va trobar les peces correctes: algunes comprades sense problemes;
unes altres, molt més difícils d'aconseguir.
Després de deixar el refugi d’Obi-Wan, Luke sabia que ja
havia ajuntat tot el que necessitava. Mentre els nostres altres herois es preparaven
per al rescat, Luke es va retirar cap a la solitud d'una caverna desèrtica i va
cavil·lar sobre com ajuntar les peces. Al cap i a la fi, no només es
necessitaven eines físiques, sinó també la Força per unir-ho tot i insuflar
vida al cristall que hi havia endins.
Quan per fi va acabar, va sortir un feix verd i brillant;
espetegava amb una energia perillosa, pura. De debò, era el seu sabre de llum,
gairebé una extensió d'ell mateix.
Li agradava i li va donar la confiança, tal vegada ingènua,
que si es tornava a enfrontar a Vader, el nou sabre de llum li ajudaria a
guanyar la contesa. Però..., si el que Vader va dir era cert, desitjava guanyar
un combat contra el seu propi pare?
De nou, tenia sentiments oposats. Necessitava respostes.
Necessitava tornar amb Yoda.
Però primer, calia rescatar al seu amic Han Solo de Jabba.
El desgavellat pla ja està tramat, així que es posa en marxa
pel desert, llest per dur a terme la seva part.
CAPÍTOL 15
EN EL QUAL LUKE CONFRONTA A JABBA
No obstant això, no totes les situacions requereixen una
arma i Luke no porta el sabre de llum quan s'aproxima al palau de Jabba.
Tal vegada, conscient de les lliçons que li va ensenyar
Yoda, va decidir buscar una solució pacífica; per tant no està armat en
l'absolut.
O, tal vegada, tem que Jabba intenti llevar-li l'arma abans
de deixar-lo parlar.
Ah, la ment del nostre heroi no sempre és tan clara com
hauria d'estar la d'un Jedi en tals circumstàncies.
En qualsevol cas, ara està en la porta del palau de Jabba
sense arma, sense invitació, sense forma d'entrar i... cap sortida infal·lible.
Entrar resulta força fàcil. Un globus ocular electrònic amb
prou feines si té temps d'aparèixer abans que Luke li digui:
—Obriràs la porta.
Sí, aquest és un truc mental Jedi i funciona amb facilitat.
Dins el guàrdia de ment feble que opera la porta obeeix sense pensar-ho.
El sobtat i gemegós grinyol de la porta en obrir-se desperta
als gamorreans que estan de guàrdia en aquest costat de l'entrada, però Luke ni
tan sols necessita parlar amb ells. Un senzill senyal amb la mà i també ells
comprenen que deixar passar a Luke és una gran idea.
Ah, i ara Bib Fortuna s'escapoleix fora del saló del tron
per bloquejar-li el camí.
—Jo macka chipowan,
Skywalker!
Aquesta és una millor prova per a l'habilitat d’en Luke.
Fortuna no té la ment tan simple com els altres.
—Necessito parlar amb Jabba —diu Luke amb tranquil·litat.
—Es tusi —respon
Bib, sacsejant el cap—. Jabba tusen di
hunka bi. No barga.
—Em vas a portar amb Jabba ara —ordena Luke, i amb un lleuger
senyal de la mà usa la Força per gravar aquesta ordre en la ment de Fortuna.
—Utaka Jabba nah
—repeteix Bib amb vacil·lació.
Luke s'adona que per enganyar a Fortuna ha de concentrar-se
més que amb els guàrdies, però ràpidament percep aquesta feblesa i canvia el
to.
—Serveix bé al teu amo —diu Luke—, i seràs recompensat.
Això és el que Fortuna vol creure. I, amb l'ajuda de la
Força, sí ho creu. Es dóna la volta i el porta cap al saló del tron,
murmurant-se a si mateix la seva anticipada recompensa.
Jabba, igual que molts dels seus convidats, està dormitant.
Va ser una nit llarga, amb tot l'assumpte d'en Han Solo i la festa que li va
seguir.
—Amo —insisteix Fortuna—. Amo!
—Splurp?
—balboteja Jabba, mig despert.
Fortuna li murmura en l'oïda:
—Gabba nopez Luke
Skywalker, Cavaller Jedi.
—Hah na for waha tooki!
—rugeix Jabba, ara ben despert i furiós! L'única instrucció que li havia donat
a Fortuna va ser «No deixis entrar a Skywalker fins que acabi la meva
migdiada!».
—Si m'ha de permetre parlar... —diu Luke amb tanta
tranquil·litat com pot.
—Heah nots beyego eek
—repeteix Fortuna en huttès.
Jabba atonyina a Fortuna amb un dels seus petits braços i
l’intenta empènyer fora de la plataforma.
—Koiya baya scoy
—gruny—. He tussen ano truc mental Jedi.
—Diu que ets un ximple de ment feble —tradueix C-3PO—. Diu
que l'amo Luke està usant un vell truc mental Jedi.
Fortuna ensenya les seves punxegudes dents i xiuxiua a
C-3PO, però els circuits d'alegria de l’androide han pres el control.
—Amo Luke! Per fi ha vingut a rescatar-me!
Luke, ben acostumat a ignorar la xerrameca de C-3PO, manté
la mirada fixa en Jabba... però no és fàcil mantenir la concentració, perquè la
Leia també està aquí: miserable i impotent, amb un raquític vestuari metàl·lic
de ballarina i encadenada al tron de Jabba.
Els sentiments de Luke per la Leia també són confusos. Sap
que l’estima, però d'una forma diferent a com l’estima Han Solo. Hi ha una
connexió profunda, sense esmentar el respecte i l'admiració per la seva
valentia i la seva dedicació a la causa rebel.
Però ara..., veure-la així..., una esclava, forçada a
exposar tant de si mateixa davant els ulls cobejosos de Jabba...
Luke s'omple d'ira. També d'odi. Sí, quin plaer seria
deslligar el poder de la Força sobre aquestes vils criatures i acabar amb això.
Seria tan fàcil. El Costat Fosc li està cridant..., li ofereix el poder per
fulminar a Jabba i a qualsevol altre que s'interposi en el seu camí.
Només la seva formació Jedi li permet controlar la seva
fúria. No és el moment d'esclatar, es
diu a si mateix. Has de mantenir la teva
concentració. Després de tot, encara existeix l'oportunitat de treure a
tots de forma segura i pacífica.
Intenta deixar anar aquests sentiments, com li van ensenyar
Obi-Wan i Yoda. Tracta de concentrar-se en la forma de sobreposar-se a la ment
de Jabba.
—Em vas a portar al Capità Solo i al wookiee —li diu a
Jabba.
—Ho, ho, ho, ho, ho, ho —riu Jabba, després etziba uns
quants enunciats en huttès.
—Diu que els seus poders mentals no funcionaran en ell, amo
Luke —tradueix C-3PO—. Diu que ell ja estava matant Cavallers Jedi quan ser un
Jedi significava alguna cosa. Oh...
—Digues-li que em vaig a portar al Capità Solo i als seus
amics —respon Luke—. Digues-li que pot guanyar diners amb això... o ser
destruït.
C-3PO tradueix com li sol·liciten, però Jabba només riu.
—És la teva decisió, Jabba —respon Luke—. Però t'adverteixo:
no menyspreïs els meus poders!
Clarament, Jabba entén part d'això, perquè el seu riure
només es torna més cruel.
—Oon bak chi wah,
Jedi!
—Diu que no hi haurà tracte i que gaudirà veient-te morir
—tradueix C-3PO, i agrega—: Amo Luke, està parat en...
Però Luke no està escoltant. La mofa de Jabba ha estat
massa. La ira i l'odi i, sí, la por són massa perquè ell es controli. Llavors
oblida el que va aprendre, oblida el pla i usa la Força per aconseguir l'arma
d'un guàrdia.
L'arma salta cap a la seva mà: l'empunyadura està en el seu
palmell, el gallet està sota el seu dit. Apunta a Jabba i...
Massa tard. Jabba ja ha accionat el seu interruptor i el
terra s'obre.
—BOSCSKA! —crida
amb alegria!
En caure, Luke prem del gallet, però falla. Ell i un
desafortunat guàrdia, qui també estava parat sobre la trapa, cauen pel forat
cap al fossat.
El mateix fossat en el qual la pobra ballarina Oola va caure
amb prou feines ahir...
CAPÍTOL 16
EN EL QUAL EL RANCOR S'ALIMENTA
Luke està atordit per la caiguda, avergonyit pel seu fracàs
i no té clar on es troba. Hi ha tant en el seu cap que per un moment no actua.
No obstant això, el gamorreà que va caure amb ell té un sol
pensament en el cap: el rancor està per venir! Tan ràpid com pot carregar el
seu voluminós cos, el guàrdia tracta de grimpar per la rampa. És inútil i, si
el seu cervell pogués tenir un segon pensament, ho sabria.
Amb prou feines ahir, aquest guàrdia va observar com la gran
bèstia es va menjar a Oola, i va animar-lo. Ara sent als seus propis camarades
aclamar-lo una altra vegada. Gruny i xiscla per una misericòrdia que no
arribarà mai.
Només el rancor vindrà.
La gran porta de ferro torna a retrunyir mentre s'obre.
Crong-crong-crong-crong-crong...
Luke no sap el que hi ha darrere d'ella, però sap que
lluitarà per la seva vida. Es tranquil·litza. Es concentra. Fa un instant, no
concentrar-se li va portar a cometre un terrible error i a usar els seus poders
sense pensar.
Ara ha d'usar les lliçons Jedi dels seus mestres per
utilitzar els seus poders de manera sàvia, per apartar la por i la ira, per
usar la Força com un veritable Jedi.
—Oh, no! El rancor! —sent cridar a C-3PO des de dalt.
Ara, la gran porta està oberta i la bèstia està en el fossat
amb ells.
El gamorreà xiscla encara més fort, es rebolca de forma
encara més violenta; però, ara Luke pot veure al rancor amb ulls clars. La
bèstia és un horror (un dels depredadors més desagradables d'un dels planetes més
desagradables en la galàxia; va ser capturat i portat aquí a un gran cost),
però Luke no està horroritzat. Més aviat, l’estudia atentament.
Les urpes vénen primer. Té quatre a cada mà i una és prou
gran com per travessar a un home. Encara que la bèstia camina lent amb les
seves potes curtes, els seus braços llargs i els seus dits li permeten aixecar
qualsevol cosa que es trobi a dos metres de distància i ficar-se-la en la
bavosa boca oberta. Només té urpes. No necessita mastegar plantes, només tallar
carn crua, viva.
Això està fent ara, precisament, en veure al guàrdia verd i
gros. Amb un últim xiscle del pobre home, la criatura el mossega per la meitat
i l’engoleix, amb armadura i tot. El rancor l’escopirà després juntament amb
els ossos..., però ara té altres assumptes. Aquí hi ha un altre mos de menjar i
el rancor encara està famolenc.
Llavors es torna cap al Luke i aquest és forçat a actuar.
Salta a un costat, just abans que les urpes puguin atrapar-lo. Luke s’adona que
els braços del rancor són sorprenentment veloços, així que no podrà
esquivar-los per molt temps. Ha d'atacar.
Quan salta al cim d'una pila inestable d'enderrocs, albira
l'os de la pota d'una bèstia enorme, probablement d'un bantha. No és un sabre
de llum, però és una arma. El pren, però el temps que va usar per alliberar-lo
li surt car. L'urpa l’atrapa i estreny fort.
Tracta de colpejar l'enorme mà de rèptil amb l'os, però és
inútil: el rancor amb prou feines si s'adona. Aixeca al Luke cap a la seva
boca, que baveja i espetega en anticipar el seu segon mos.
Luke mira fixament cap a les gargamelles obertes. Semblen
ser increïblement grans. Ell no seria si més no un mos complet. Però la boca
podrà ser una feblesa?
Empeny l'os en la boca, aquesta vegada no com una arma, sinó
com un tascó. Un extrem està col·locat just darrere de la mandíbula inferior i
l'altre queda en el paladar.
El rancor, esperant un mos suau i sucós, descobreix que no
pot ni tan sols tancar la boca. Rugeix furiós, sacseja l’enorme cap de costat a
costat, agita els braços. Per un segon s'oblida d’en Luke i el deixa caure.
En pànic, la bèstia histèrica colpeja la paret amb tal
força, que causa una petita esllavissada. Luke es mou sobtadament per evitar
ser enterrat. Després, es llança cap a l'esquerda que s'acaba de fer en la
paret. Es pren un descans, però no el tindrà. El rancor, amb el poder salvatge
d'una bèstia espantada, trenca l'os entre les seves grans mandíbules.
En un instant s'ha sacsejat la por i recorda la seva gana.
Una altra vegada, els llargs dits urpats s'estiren cap al Luke i furguen en la
fissura on ell s'amaga.
Però aquesta vegada Luke està preparat. Ha trobat una roca
gran entre els enderrocs de l'esllavissada i ara l'estavella contra la mà del
rancor. Això no li causa cap dany, però provoca que el rancor vacil·li per un
segon, que és tot el que Luke necessita.
Salta al costat de l'ensangonada urpa, es llança a tota
velocitat cap al monstre i després corre entre les seves potes. El rancor gira
malhumorat per seguir-lo però, per un moment, Luke queda fora del seu abast.
Observa que una secció de la paret del fossat és una reixa
gran de ferro. Prop d'ella hi ha un panell amb un botó. Escapar podrà ser així
de fàcil?
Al mateix temps que el rancor arremet contra ell al llarg
del terra del fossat, Luke colpeja el botó. En efecte, la reixa s'obre..., però
darrere d'ella hi ha un mur de roca sòlida amb una pesada porta de la grandària
d'un home fixada en la paret.
Corre de pressa cap a la porta; potser pugui travessar-la...
Però no, està tancada per l'altre costat! treu el cap per la finestra
abarrotada de la porta i veu que és pitjor del que pensava. Hi ha dos homes
toscs de l'altre costat i Luke amb prou feines si esquiva la llança que un
d'ells clava a través dels barrots en la seva direcció. Es dóna la volta i ara
veu que el rancor està una altra vegada sobre ell.
Ajupint-se per passar per sota de la reixa de ferro, la
bèstia no deixa cap espai perquè corri o perquè si més no esquivi l'urpa que
ara s'estira per subjectar-ho.
Però, més enllà de l'urpa, de nou albira el panell. Si tan
sols pogués pitjar el botó!
Tal vegada sí pugui. Busca alguna cosa per llançar. La cosa
més propera és el crani d'una víctima prèvia. Que així sigui.
Agafa el crani i el llança més enllà del rancor. Un tir
perfecte assistit per la Força. En lloc de només pitjar el botó, l’aixafa. El
panell fa curtcircuit amb una pluja d'espurnes. El mecanisme que deté la reixa
de ferro la solta. El gran pes s'allibera. Tones d'acer cauen sobre el rancor,
li assoten el cap contra el terra i li trenquen el crani. La gran bèstia està
morta.
[1] Abans de la invenció de l’hiperimpulsor,
alguns viatgers espacials usaven la carbonita per sobreviure viatges llargs.
Però, els efectes secundaris són brutals; la mort és un dels comuns. Han Solo
té sort de només sofrir esgotament, feblesa, deshidratació, mareig, pèrdua de
memòria i ceguesa.
[2] Alertat per Boba Fett, Jabba
ja sabia que no era realment Boushh sota el casc. Però s'havia imaginat que l’impostor
era un altre contrabandista canalla, un de baixet. Però, per al seu horrible
delit, va resultar ser una dona bella; només una humana i, no obstant això,
bella.
[3] La llar de Luke (on va viure
amb els seus oncles, que el van criar) va ser destruïda per l'Imperi fa anys.
De fet, aquest acte de maldat va ser el que li va portar a abandonar la seva
avorrida vida com a granger d'humitat i iniciar les seves aventures amb
Obi-Wan.
[4] On, anteriorment, Luke havia
tractat, i fracassat, de rescatar al Han.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada