L'inici de la Rebel·lió (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Ezra es va unir a la tripulació del Fantasma per dir adéu als wookiees. Amb Sabine traduint els seus rugits d'agraïment, els peluts bípedes van creuar per la càmera cap a un amigable artiller wookiee que Wullffwarro havia contactat.

Els soldats wookiee van enviar un parell d'aquestes embarcacions per alliberar a la seva gent de l'esclavitud, però Ezra no va preguntar més. Estava cansat de tots els conflictes entre Imperials, rebels i wookiees. Només volia tornar a la seva torre de Lothal, on podria menjar jogans fins que l'estómac li dolgués.

Wullffwarro i Kitwarr van ser els últims a sortir. L'esquena platejada bramà tan ràpid que a Sabine li va costar treball traduir.

—Um, diu que si alguna vegada necessitem ajuda, els wookiees estaran allà.

Wullfwarro es va acostar a fregar el cap d’Ezra. El toc era gentil, encara que Ezra va poder sentir la força que amagada. Aquests wookiees podien aixafar-lo si volguessin.

Ezra li va somriure al cadell.

—Bona sort, Kitwarr. Intenta mantenir-te allunyat dels problemes.

Els wookiees van rugir de nou i van caminar per la càmera. Zeb la va segellar darrere d'ells.

—Problemes, humph. Mira qui parla.

Agraint que el comentari de lasat no portaria a Ezra enlloc. Es va tornar cap als altres.

—Llavors —va dir, mentre somreia— suposo que em deixaran després.

Hera, Kanan i Sabine van intercanviar mirades sorpreses. Fins i tot Zeb va semblar pres amb la guarda baixa.

—Un, sí —va dir Zeb.

Acabava d'escoltar decepció en la veu del ganàpia? El lasat es va aclarir la gola i va recuperar el grunyit normal.

—Finalment, cert?

No era decepció, només sorpresa. Zeb probablement estava eufòric a l'interior.

—Cert —va dir Ezra.

Mentre caminava més enllà de la tripulació, va creure escoltar un sospir d’en Kanan; però, com sempre, l'home no va dir res. Llavors el Fantasma es va trontollar quan l’artiller wookiee es va separar, donant-li a tothom una sòlida sacsejada. Ezra va usar l'oportunitat per ensopegar amb Kanan i prendre la seva recompensa.

—Oh, ho sento —va dir Ezra.

No va esperar al fet que Kanan respongués. Va córrer pel corredor, ficant-se el sabre de llum sota la seva màniga.

***

L'herba de la prada s'ondava cap endavant i cap enrere com les ones al voltant de Hera. Va estar d'acord amb les avaluacions dels altres pilots del món. Efectivament, Lothal semblava un mar verd.

Al costat d'ella, sota el Fantasma estacionat, Kanan va esgarrapar amb el seu peu, d'anada i tornada, perdut en els seus pensaments. Ella li havia assegurat que havia fet el correcte en revelar-se com a Jedi. Quin cas tenia combatre amb l'Imperi si no podia ser la persona que devia, que estava destinada, a ser? Eren rebels i no podien tenir por d'aquest fet.

Sorprenentment, Kanan havia acceptat les raons sense discutir. No podia deixar de ser un Jedi ara. El que li molestava era el noi.

—Crec que podria haver estat un bon candidat —va dir Kanan.

—Per anar corrent amb nosaltres? Té catorze anys. Necessita es... —Llavors es va adonar del que Kanan estava insinuant—. Vols entrenar-lo?

—Ho estava considerant, fins que va robar el meu sabre de llum.

Hera va parpellejar. El poc que sabia dels Jedi era que l'entrenament era una part important de les seves vides. Se suposava que els Jedi havien de transmetre el seu coneixement de mestre a aprenent. Kanan només havia estat un aprenent, però si l'ensenyament li obria cap al seu passat, potser havia d'intentar-ho.

—Hauria d'anar a recuperar-lo? —li va preguntar.

—No —va dir ella, sorpresa de les seves pròpies paraules—. Deixa que ell te’l retorni, com ho va fer abans. Deixa’l prendre la decisió per si mateix.

Kanan va tornar a recórrer amb el seu peu l'herba de la prada.

—I si no me’l retorna?

—Pots fer un altre? —va preguntar Hera.

Una veu va ressonar a l'interior del celler del Fantasma. Zeb, Sabine i Chopper estaven allà, atenent les seves funcions, però la veu era d’Ezra.

—Llavors, uh, ens veiem després?

Hera es va acostar a l’escotilla per mirar dins. Sabine greixava els engranatges de Chopper i li va respondre al noi amb un grunyit apàtic, Hera es va adonar que no era el que la noia sentia realment. Chopper va ser més honest. El no va emetre un esbufec normal, sinó que va xiular suaument, gairebé trist.

Zeb va baixar el contenidor que estava movent i va donar a Ezra un cop de puny en el braç...

—No, si nosaltres podem veure't primer.

Hera sabia que Zeb només estava fent-se el ximple. Ezra no va interpretar el cop de puny de la mateixa manera. Girà el braç i es va dirigir a l’escotilla, agafant les corretges de la seva motxilla.

—No et preocupis, no ho faràs —va dir ell.

Hera va estar a punt d'empènyer a Kanan, però ell es va mantenir quiet; la seva indecisió s'havia anat, l’herba sota ell, com si mai l'hagués marcat. Quan Ezra era a punt de baixar per la rampa, Kanan va avançar darrere d'ell.

—Crec que tens alguna cosa que em pertany —li va dir a Ezra.

Ezra es va congelar. Per un moment, Hera va pensar que es resistiria i arrencaria a córrer com un nerf espantat. No ho va fer. Ezra va ficar la mà en la seva motxilla i va treure un objecte transparent.

—Bona sort salvant la Galàxia —va dir.

Va llançar l’holocró Jedi a Kanan, es va tornar i va córrer per la prada cap a una distant torre de comunicació. Kanan no li va seguir. Va deixar que Ezra se n'anés, mirant-lo amb pesar.

Hera estudià l’holocró que estava en mans d’en Kanan. Ja no era un polígon perfecte. Alguns dels costats havien canviat.

—El va obrir —va dir—. Va passar la prova.

Mirà a Kanan. Havia de prendre la seva pròpia decisió.

***

La planta baixa de la torre de comunicació semblava impertorbable. Els cascos estaven escampats pel terra, expulsats dels prestatges pel baluern del Destructor Estel·lar. La propaganda dels holopads cobria la taula de treball juntament amb acobladors d'energia i cervells droides. Un jogan oblidat havia rodat entre la base Treadwell i l'estabilitzador de l'aleta. Tot estava com Ezra ho havia deixat. No obstant això, no va donar ni un pas dins. Va treure la més recent adquisició de la seva col·lecció. El sabre de llum d’en Kanan.

Havia decidit no vendre’l. No ara com ara, almenys. Es veuria bé com un trofeu en la paret, entre diversos cascos imperials.

Amb temps i pràctica, podria aprendre ell mateix com desembeinar el sabre. Potser fins i tot podria aprendre a perfeccionar l'habilitat que tenia, en allò que l’holocró havia anomenat Força.

Els dits d’Ezra van sospesar el sabre de llum. El seu instint estava de sobte a la vora. Algú estava parat darrere d'ell. No necessitava girar-se per saber qui era. Després d'un moment, li va fer a Kanan la pregunta que cremava en la seva ment.

—Què és la Força?

—La Força està a tot arreu. És tot —va dir Kanan—. Ens envolta i ens penetra. Manté la Galàxia unida. I és forta en tu, Ezra. D'una altra manera, mai hauries estat capaç d'obrir l’holocró.

Ezra va tornar el seu rostre cap a l'home de la cua de cavall.

—Què és el que vols?

Kanan va romandre fora de la torre, a prop d’un munt de margarides verdes.

—Oferir-te una opció. Pots quedar-te el sabre de llum que vas robar i convertir-ho en un altre brut record. O pots tornar-me’l i venir amb nosaltres, venir amb mi i ser entrenat en els camins de la Força. Pots aprendre el que significa realment ser un Jedi.

Ezra es va quedar mirant el munt de margarides. Usualment, els seus instints el guiaven en situacions com aquesta. Però no sentia res en aquest moment. Aquesta era una decisió que havia de fer pel seu compte.

—Vaig creure que l'Imperi havia acabat amb tots els Jedi —va dir Ezra.

Per primera vegada, el rostre dur de Kanan va esbossar un lleu somriure.

—No amb tots.

Ezra va mirar el sabre de llum a la seva mà. Va sentir l'empunyadura de metall, la corba de les lents d'enfocament, el botó que activava la seva fulla. Havia escoltat que cada Jedi havia de construir el seu sabre de llum. Si creia en aquest home estrany, si escollia el camí, seria capaç de fer-ho per si sol?

Quan va mirar cap amunt de nou, Kanan s'havia anat. Però les verdes margarides estaven en flor.

Següent