29
El Desviament Cracken
Pash Cracken? Sí, és un tipus llest.
Tan llest com el seu papi. Deixi que li digui que jo vaig estar a Xyquine quan
va caure, i va ser Pash qui va treure els nostres culs fora de perill. Aquesta
eixelebrada maniobra seva —el Desviament Cracken la diuen ara— era tan simple
que era brillant.
Miri, jo estava a la sala de control a
l'estació Xyquine quan les balises sensores del sistema exterior es van apagar,
totes de cop. Les balises són virtualment a prova de fallades, sap? Tot ple de
sistemes redundants, autorreparables, l'habitual. Era impensable que totes
elles s'esvaïssin al mateix temps, així que vaig activar una trucada d'alerta,
i vaig notificar al comandant de vigilància que s'estava muntant una situació
realment dolenta. Cinquanta drons sensors potes enlaire només significava una
cosa: els imperials ens havien trobat i venien a per nosaltres.
El comandant de vigilància, un mon cal
anomenat Gingal, diu que tenim uns vint minuts per sortir traient espurnes del
sistema i comença a anunciar el procediment habitual d'evacuació pels altaveus.
Llavors Pash —tingui en compte que només és un comandant de vol— irromp a la
sala de control, agafa al comandant del braç i diu: «Prec al comandant que em
disculpi, senyor, però l'evacuació no funcionarà tal com l'ha descrit». Gingal
es limita a parpellejar un instant i diu: «I a què es deu això, comandant?».
Pash tan sols fa una ganyota d’enuig i
diu: «Senyor, una vegada que estiguem aquí a dalt poden monitorar totes les
nostres transmissions entre naus. Però tinc una idea...». Prem el comunicador i
anuncia a tots els pilots que restin dos al segon dígit de les coordenades del
vector de sortida quan rebin les seves instruccions de salt del centre de
comandament.
Bé, aquest Gingal és un mon cal llest,
però mai ha vist massa acció de camp. No va entendre molt bé el que estava fent
Pash, però jo sí. Miri, quan transmets el teu vector de sortida davant dels
imperials, estàs demanant un comitè de benvinguda poc amistós en el teu punt de
sortida, comprèn? I llavors Gingal ho va entendre. Si vam sumar dos al segon
dígit de cada coordenada quan les vam transmetre a les nostres naus, el nostre
vector de sortida semblarà ser prou precís per enganyar als imperials, però prou
desviat per deixar a un equip de persecució a un parell d'anys llum de
distància. I llavors Pash somriu àmpliament i diu al comandant Gingal: «El Grup
de Vol Cracken sol·licita permís per fer que els imperials reconsiderin la seva
estratègia d'atac, senyor!».
I quan rep la confirmació de Gingal,
el seu grup de caces surt de Xyquine i realitza algunes de les millors
maniobres que mai he tingut el privilegi de presenciar. Estic segur que els
imperials van pensar que ens havien enxampat amb els pantalons baixats, a
jutjar dels danys que va causar l'esquadró de Pash. Mai abans havia vist un
grup de caces acabar amb un Destructor Estel·lar classe Victòria... i a més vàrem
conservar totes les nostres naus. Ni un sol transport va ser derrocat.
—Motto
Shemson,
Cap de
Tècnics de Comunicacions,3er Escamot,
Grup de
Comunicacions de la Nova República,
Sector
Atrivis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada