CAPÍTOL
8
L'EQUIP REUNIT
La reunió de l'Aliança va finalitzar
al matí següent, quan els oficials rebels van utilitzar les múltiples badies
d'acoblament per abandonar el planeta en grups de dos o de tres. Luke havia
d’agafar el seu propi transport cap al Redempció,
però primer va acompanyar a la Leia al Mellcrawler.
C-3PO i R2-D2 els van seguir, amb les sinistres històries de l’androide de
protocol sobre els esclaus i pirates que rondaven Zastiga, esquitxades pels
desdenyosos sons de l’R2.
En la badia d'acoblament, diversos
droides d'energia amb forma de caixa ignoraven les ordres de Nien Nunb,
rondinant per a si mateixos en el seu llenguatge electrònic.
—Escoltin, se suposa que havíem
d'estar a l'espai fa hora i mitja! —va cridar Nien, fingint indignació, amb les
mans recolzades en el maluc—. Jo cobro per minut, saben? I no hi ha descomptes
per a persones amb títols nobiliaris!
Leia li va fer un senyal de desdeny
i va girar-se cap al Luke.
—Tornaré aviat —es va acomiadar—.
Cuida't.
—Tu també —va dir ell—. Pren atenció
i que la Força t'acompanyi.
—Prendré tota l'ajuda que pugui
obtenir —va dir la Leia, envoltant-lo amb els braços. Es van quedar així per un
moment, reconfortant-se l'un a l'altre, després van partir. R2-D2 va xiular
tristament.
—Parla per tu mateix —li va
contestar C-3PO—. Jo em sento agraït de no haver d'enfrontar algun perill
horrorós, encara que sigui per una vegada.
R2 va deixar anar una xiulada
grollera.
—Quin sentiment tan ridícul.
«Aventura» és només una forma diferent de dir «pèssima idea».
La Leia va capcinejar i es va tirar
la bossa de lona a l'espatlla, deixant darrere al Luke i als droides.
—De fet, a la reialesa li cobro el
doble de la meva tarifa comuna, saps? —va cridar Nien.
La Leia va ser l'últim membre de la
tripulació d’abordar el Mellcrawler,
els altres l'esperaven en l'estret saló. Ella va deixar caure la bossa en la
cabina que compartiria amb Kidi, doncs va rebutjar repetidament l'oferiment de
Nien de cedir-li la seva cabina, i va sortir per trobar-se amb la resta de la
tripulació, que l'esperava silenciosament, amb les mirades posades en ella.
—El que vaig a dir-los és altament
confidencial —va iniciar—. La nostra missió té dos objectius: em reuniré amb
líders locals de la resistència en tres planetes i reclutarem naus perquè se'ns
uneixin en un sistema que hem nomenat amb el codi Lluna Groga.
Kidi, l'operadora de comunicacions
cereana, va assentir amb entusiasme. Era prima i pàl·lida, i tenia diversos
parells d'auriculars al voltant del seu cap alt i cònic, així com datapads
subjectats en els seus llargueruts braços i cames. Els datapads parpellejaven
constantment, cada vegada que la informació fluïa per ells.
A la Leia li pesava no dir-los que
el punt de reunió era un engany, però havia passat el matí sencer recordant-se
a si mateixa que era necessari. D'aquesta manera, si algun d'ells era capturat,
l'Operació Lluna Groga seguiria enganyant a l'Imperi, mantenint la seva atenció
lluny d'on la flota s'estaria reunint a Sullust.
—En cadascun dels tres sistemes que
visitarem, establirem un senyal dissenyat per repetir un missatge xifrat —va
indicar la Leia—. Li dirà als capitans de les naus estel·lars que reclutarem,
quina és la ubicació de Lluna Groga i quan ens reunirem amb les naus assignades
per a aquesta operació.
Antrot, el tècnic reparador, va
revisar el senyal en la seva falda. Era membre de l'espècie abednedo i tenia
una protuberància rugosa a dalt dels seus petits ulls negres. Un d'aquests ulls
es magnificava a causa d'un monocle elèctric.
Si la Leia se sentia malament per la
història que li explicava a la seva tripulació, se sentia encara pitjor pel que
podria succeir-li a qualsevol dels capitans de les naus estel·lars que
responguessin al senyal. Perquè no hi hauria cap punt de trobada rebel, cap
flota esperant-los. En el millor dels casos, hi hauria espai buit que deixaria
perplexos als capitans. I en el pitjor? Destructors Estel·lars imperials i
caces TIE, que estarien esperant-los per desarmar-los o destruir-los.
Ella va empassar saliva davant tal
pensament, odiant-lo; després es va armar de valor per continuar.
«Com el General Cracken va exposar:
estem en guerra», es va dir per dins. «Espero que no hàgim de sacrificar cap
vida. Però si podem salvar a trilions de persones en altres llocs de la
galàxia, per ventura no és un preu acceptable el que es pagarà?».
—Mentre estiguem en el port,
mantindrem el protocol de seguretat —va indicar—. Aneu amb compte respecte amb
qui parleu i el que dieu. Davant els ulls de l'Imperi som una nau privada i no
hi ha raó perquè això canviï. Però l'Emperador té flotes, agents infiltrats i
caça-recompenses que recorren la galàxia a la recerca d'activitats rebels. I
l'Imperi ens vol a Nien, a Lokmarcha i a mi.
Lokmarcha, el soldat dressellià,
estava assegut immòbil al final del seient d'acceleració, el seu rostre arrugat
mancava d'expressió, i amb una mà acariciava afectuosament el seu rifle
blàster.
—És bo saber que a un el volen —va dir
Nien en sullustès, somrient. Kidi va torçar un dels botons dels seus auriculars
per activar la unitat de traducció, i li va demanar que repetís el que va dir.
Quan ho va fer, ella va assentir, va somriure i després l'hi va explicar a
Antrot, però el reparador només semblava confós.
La Leia es preguntava què pensarien
si sabessin que els agents de Cracken planejaven plantar diverses xarxes de
comunicació amb rumors sobre la seva missió. Era rar començar l'encàrrec posant
en risc la seva confidencialitat, però era necessari. L'Operació Lluna Groga
fracassaria si l'Imperi els capturava, però també si feien el seu treball massa
bé i no atreien l'atenció imperial.
—Si tenen alguna pregunta,
acostin-se a mi —va agregar —. Molt bé, poden descansar!
—Un moment —va dir Lokmarcha,
posant-se dempeus i parant-se a un costat d'ella. —Estic entrenat per detectar
amenaces i exterminar-les —va dir amb brusquedat, la seva veu tenia un to baix
i aspre—. Això significa que han de parar-me esment i seguir les meves indicacions.
Això els mantindrà fora de perill. Ho han entès? En una situació que impliqui
un combat en potència, jo estic a càrrec.
—A què li dius una «situació de
combat en potència»? —va preguntar Kidi, però la Leia va alçar la mà.
—Un moment, major —va interrompre —.
Estic agraïda de tenir-lo en aquesta missió, però algú li va donar la
informació incorrecta. Jo estic a càrrec en tot moment i en tota situació,
sense excepcions. Està clar?
Els altres van assentir, però
Lokmarcha la mirava sorprès. Ella va sostenir la mirada en els ulls grocs de
l'home fins que aquest va mirar a un altre costat, sobtadament interessat a
netejar una part de la seva arma que acabava de netejar.
—Està clar —va contestar, dubtant un
moment—, princesa.
—Molt bé —va dir la Leia i va ignorar
l'èmfasi que Lokmarcha va posar en el seu títol i va girar-se per mirar a
Nien—. I ara, és moment de deixar Zastiga enrere. Vegem de què és capaç el Mellcrawler, d'acord?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada