Laberint d'enganys (XIII)

Anterior

Capítol 13

Boba va girar el braç cap enrere, llest per llançar el maó: Però abans que pogués fer-ho Nuri el va detenir.

–Para! –Va dir el bimm. –Espera…

La figura va aterrar al costat d'ells i es va detenir, panteixant. El bothan tenia les orelles punxegudes enganxades contra el cap de por.

–Nuri! –Va exclamar.

Nuri li va mirar preocupat.

–Qui és?

–Hev'sin? –Va preguntar.

–T'he estat buscant! –Es va girar i va mirar a Boba. La seva arma seguia apuntant-li. –Qui és aquest? –Va preguntar a Nuri en veu baixa.

Boba va mirar als seus peus. Nuri li va mirar, després va moure el cap.

–És només un nen, –va dir al bothan en silenci. –No necessita cap arma. Digues-me, Hev'sin. Què és el que va malament?

El bothan va vacil·lar. Després va lliscar la seva arma de nou en el seu cinturó. Va fer un pas al costat d’en Nuri, i els dos es van allunyar una mica. Era obvi que no estaven preocupats pel que Boba pogués sentir d'ells.

Després de tot, va pensar Boba, tan sols sóc un nen. No sóc una amenaça greu.

O això creia.

Boba coneixia l'idioma bothanès. Eren els millors espies de tota la galàxia. Van sortir del seu planeta natal, Bothawui, i havien viatjat pertot arreu. I a tot arreu on havien anat, havien oposat treball, llocs de treball encobert, com agents independents, o part de la xarxa d'espionatge bothana.

I què és el que Nuri li acabava de dir?

El més valuós és la informació.

Boba feia veure que mirava un carreró proper. Però en realitat, el que feia era escoltar el que el bothan estava dient.

Boba estava espiant.

Dos poden jugar en aquest joc, va pensar. I tal vegada només un pot guanyar, però aquest un seré jo.

Podia sentir parlar a Hev'sin, en veu baixa, amb rapidesa.

–Diuen que ha vingut a augmentar la disponibilitat monetària dels Separatistes. Per això està a la Ciutat Subterrània. Fingeix fer una visita a les Oficines Clan Bancari en el Nivell Quatre, però el seu veritable objectiu està aquí sota. No vol cridar l'atenció dels membres de la República.

–Estàs segur d'això, Hev'sin? –Va preguntar Nuri. Semblava molt interessat, però no massa alarmat.

–Totalment, –va murmurar el bothan. –Ho he vist amb els meus propis ulls. Estava completament envoltat per soldats, no viatja a enlloc sense una guàrdia completa. A més, reconeixeria a San Hill en qualsevol lloc.

San Hill! Boba va recordar que havia vist a San Hill feia una estona, a dalt en el Nivell Dos, l'home que era prim i lleig com un insecte en forma de pal. Era el líder del Clan Bancari Inter-galàctic.

San Hill era un separatista. Boba ho havia descobert quan estava a Geonosis, quan l'havia vist en una reunió amb el Comte Dooku. Boba es va preguntar si San Hill sabria que Dooku era la mateixa persona que Tyranus. El mateix Tyranus, que havia creat els soldats clon que ara estaven atacant als aliats de San Hill!

Aposto al fet que no ho sap, va pensar Boba. I després va tenir un altre pensament. Tal vegada li agradaria saber-ho... per un preu.

La informació era una cosa molt valuosa a Aargau.

–On l’has vist? –Li estava preguntant Nuri al bothan.

–Prop del palau de joc Hutt. Pots estar segur que San Hill no està aquí per res bo, si està fent negocis amb els Hutt.

Nuri va assentir.

–Així ha de ser.

Boba va obrir els ulls com a plats. Els hutts! Boba sabia qui eren. Un dels clans més poderosos de la galàxia! Controlaven el contraban i les cases de joc al llarg de tot l'espai Hutt, i més enllà. Ara semblava que tenien algun tipus d'operació aquí a Aargau. Un d'il·legal, també, ja que estaven a la Ciutat Subterrània.

El pare d’en Boba, Jango, havia fet negocis amb Jabba, del clan Hutt governant.

Els hutts valoraven a un bon caçador de recompenses! –Li havia dit Jango. –També paguen bé, gairebé millor que qualsevol un altre.

Per al coneixement has de trobar a Jabba, el llibre del seu pare li havia dit... Podria estar Jabba el Hutt allà en Aargau?

Boba va mirar a Nuri i al bothan, i ràpidament va girar el cap.

–Haig d'anar-me’n. –El bothan li va mirar per sobre de l'espatlla. Passant al costat d’en Boba sense mirar-ho. Era com si fos invisible per a ell. Un altre dels avantatges de ser jove! –Sabia que t'agradaria saber-ho, Nuri.

El bimm va assentir.

–Sí. Gràcies.

Li va lliurar una moneda. El bothan li va mirar, decebut. Per un moment Boba va pensar que anaven a discutir, però llavors Boba ho va recordar. Els bimms eren experts regatejadors.

I aquest bothan no tenia temps per perdre’l regatejant. Li va donar a Nuri un comiat que era poc més que un grunyit, va fer mitja volta i es va allunyar ràpidament.

–Interessant, –va dir Nuri. Més para si mateix que per a Boba. –Més que interessant.

Mirà cap amunt, i va ser com si veiés a Boba per primera vegada. Un petit somriure va creuar el rostre del bimm.

–Bé, el meu jove visitant, –va dir. Nuri. Va assenyalar el carreró darrere d'ell. –Anem a recuperar els teus diners.

Boba no va dir res. No es va moure. Quelcom en el bimm semblava diferent. Tal vegada fos aquest somriure. Tal vegada fos únicament que Boba estava cansat i amb gana. Va esperar, i finalment va assentir.

–Molt bé, –va dir.

Boba va seguir-lo fins al carreró. Era fosc, però no massa fosc. Es corbava lleugerament, per la qual cosa Boba no podia veure el que tenia davant d'ell. Alguns pirates de l'espai van passar al costat d'ells, rient-se a riallades. Boba va intentar posar-se a peu dret tan alt com va poder, quan caminaven prop d'ell. Donaria qualsevol cosa per estar de tornada a l'Esclau I! Donaria qualsevol cosa per estar fora d'aquest planeta, i en la seva pròpia...

–Ja hem arribat, –va dir Nuri de sobte. Es va detenir davant d'una porta de metall. Hi havia una petita finestra en la porta, amb una petita obertura enreixada en la mateixa. Darrere de la reixa es trobava un vell i gastat androide administratiu.

–Puc ajudar-los? –Els hi va preguntar amb veu aspra. Nuri es va tornar cap a Boba.

–Em deixes la teva targeta, Si us plau?

Boba s’ho va pensar per un moment. Si el bimm hagués tingut la intenció de robar-li, podria haver-ho fet anteriorment. Després d'un moment es va encongir d'espatlles. Va treure la targeta de la seva butxaca i la hi va lliurar. El bimm encara necessitaria l'ADN d’en Boba per obtenir els crèdits.

O no?

–M'agradaria deduir un càrrec pels meus serveis del compte d'aquest jove, –va dir Nuri. Va ficar la targeta a través de l'obertura de la finestra enreixada. –Ascendeix a sis-cents mil mesarcs.

L’androide va recollir la targeta.

–Com vulguis…– va dir. Va passar la targeta a través d'una pantalla de color vermell brillant.

Boba observava a l’androide amb desconfiança. No s'havia molestat a preguntar a Boba en cap moment. Ni tan sols li va mirar. I de sobte, les paraules de l'assistent del Nivell U van tornar a la seva ment.

Has d'assegurar-te de no canviar els teus diners amb algú que no tingui una llicència del Clan Bancari. Hi ha canvistes de diners al mercat negre a Aargau.

Era una màquina bancària il·legal.

–Ei! –va cridar Boba. –Què estàs fent? Aquests són els meus diners!

Es va llançar cap a la màquina bancària, introduint la seva mà per l'estreta obertura, intentant aconseguir la targeta i copejar els botons per detenir l'operació. Va intentar acabar amb l'operació, però ja era massa tard.

–Sis-cents mil mesarcs s'han tret del seu compte, –va dir el robot amb la seva veu ronca. La targeta va caure per l'obertura. –Tingui un bon dia.

Boba va agafar la targeta. Es va tornar furiosament cap a Nuri.

–Tu! –Boba va començar a cridar. Però després es va detenir.

Nuri va començar a canviar. El pelatge groc de la seva cara va passar del color plata a color verd. Va augmentar de grandària, els seus braços es van fer més llargs, fins que es va elevar per sobre d’en Boba.

No era un bimm.

–Ets un canviant! –Va panteixar Boba.

Següent