Laberint d'enganys (XIV)

Anterior

Capítol 14

–Ets un home jove i intel·ligent, –va dir el canviant. Era un canviant molt jove, amb una veu amenaçadora. El seu cos semblava fondre's i tornar-se a formar davant els ulls d’en Boba. El seu cos es va convertir en músculs, nervis... en força. El seu cap es va omplir d'una espessa cabellera fosca. Els seus ulls es van enfosquir.

»Però no prou intel·ligent, –va dir per fi.

Boba li va mirar amb sorpresa.

–Però…

–Considera't afortunat, jove senyor, –va dir el canviant que havia estat Nuri. –Podria haver agafat la teva targeta i haver-me quedat amb tot. Podria haver-te matat.

El canviant va somriure, el mateix desagradable somriure que Boba havia vist per última vegada en el rostre del bimm.

–Però admiro el teu coratge, –va dir el canviant i va continuar. –Ets jove i estàs aprenent, igual que jo. I odio a Aurra Sing. Ella és la meva rival. Sembla que tu i jo tenim això en comú. Podria haver-te deixat en el Nivell Dos. Ella t'hauria trobat allà ràpidament. Però trobar-te és una cosa que li hauria agradat a Aurra Sing. L'odio massa per a això.

Boba va mirar amb fúria al canviant.

–No tens cap dret a agafar el que és meu!

El canviant va riure.

–Bé, vas tenir la targeta al teu poder abans que jo pogués apoderar-me de res. Si d'alguna forma pots trobar el camí de retorn als nivells superiors, veuràs que t'he deixat suficients diners com perquè compris una forma de sortir del planeta. Però només si ets prou intel·ligent, Boba. Hauràs d'evitar que et trobi Aurra Sing. Hauràs de trobar la manera d'arribar als nivells superiors. I hauràs de trobar la forma per recuperar el que queda de la teva herència.

El canviant va inclinar el cap.

–Et vaig dir que la Ciutat Subterrània era part de l'educació de qualsevol caçador de recompenses. També és una gran part de la meva. Espero que hagis gaudit amb la lliçó, Boba.

I amb una reverència burleta, el canviant es va girar i va córrer cap al carreró.

Boba se’l va quedar mirant. Com podia haver estat tan descurat? Va pensar enutjat. He oblidat la regla número u dels caçadors de recompenses.

No confiïs en ningú.

El bimm –no, el canviant– l’havia traït. No obstant això, el canviant tenia raó. Boba havia après una lliçó important. La propera vegada no seria tan ràpid d’acceptar l'ajuda de ningú.

Si hi havia una altra propera vegada.

Però què podia fer ara? Boba es va tornar i va mirar a l’androide darrere de la seva finestra enreixada. Hummm. Nuri ha estat capaç d'obtenir diners del seu compte. Per què no podria fer-ho ell mateix? Es va acostar a la finestra.

–M'agradaria aconseguir la resta dels meus diners, –va dir... Va lliscar la targeta a través de l'obertura.

L’androide li va mirar amb els seus ulls sense pestanyejar. Va agafar la targeta i la va introduir en una ranura en el seu braç.

–Ho sento, –va dir. –Però no tens permís per utilitzar aquest terminal.

Li va retornar la targeta a Boba. Evidentment, el canviant coneixia un codi d'accés que Boba no podria ni tan sols imaginar-se.

–Què? –va dir Boba enutjat. –Vols dir...?

–Ho sento, –va dir l’androide. –Haig de cridar a seguretat perquè li ajudi?

–No, –va dir Boba a tot córrer. I va començar a allunyar-se.

Després es va detenir. Abans, quan el canviant li havia donat la targeta de Boba a l’androide, el robot li havia dit alguna cosa... quelcom sobre un banc.

Boba encara tenia la targeta. Si sabia exactament on estaven els seus diners, podria aconseguir-ho per si sol. Sense Aurra Sing!

Es va dirigir a la finestra.

–En quin banc vas dir que estaven els diners?

L’androide va inclinar el seu cap de crom brillant.

–Banc Inter-galàctic de Kuat. Nivell Dos.

–Haig de cridar a seguretat perquè li ajudi?

–No! –Va dir Boba va dir ràpidament. –Vull dir, no, gràcies!

Nuri tenia raó, la informació era valuosa!

Però no tenia temps per celebrar la seva bona sort. Des de darrere d'ell li va arribar el so de fortes trepitjades i riallades. Boba es va tornar i va veure a diverses figures fortament armades. Més pirates, sens dubte.

Era hora de sortir d'allà! Es va tornar i va córrer en silenci pel carreró.

Acabava a un altre carrer. Aquest estava encara més ocupat i amb més gent que on havia estat anteriorment amb Nuri. Boba es va quedar parat un minut per recuperar l'alè. No sentia cap temor. Sentia ira, excitació, i determinació. No estava massa preocupat per Aurra Sing allà baix. Quina possibilitat hi havia que ella el trobés en tot aquell caos?

No obstant això, on havia d'anar?

Mirà cap amunt i cap avall del carrer. Pel que podia veure hi havia botigues en totes direccions. Algunes estaven ben il·luminades, plenes d’androides de servei treballant afanyosament atenent a humanoides i alienígenes ben vestits. Unes altres estaven buides, amb figures ombrívoles fent guàrdia en l'entrada. Algunes estaven en edificis que eren poc més que munts d'enderrocs. Moltes d'elles tenien senyals pampalluguejants o missatges que es desplaçaven en brillants colors.

ES CANVIEN TOT TIPUS DE VALORS S'ACCEPTEN TOTES LES MONEDES

NO IMPORTA LA GRANDÀRIA DE LA TRANSACCIÓ!

Boba va començar a caminar emocionat. Al seu voltant multituds sorolloses s’escampaven des de les portes cap al carrer al voltant d'ell. Aerotaxis es mantenien enfront de les cases de joc, esperant recollir nous clients per portar-los a gastar lluny d'allà les riqueses que acabaven de guanyar. Figures d'aspecte maligne s'amagaven en els passadissos, esperant el moment per saltar sobre els transeünts desprevinguts. Al capdamunt, el cel estava cobert amb tubs incandescents. Càpsules lluminoses recorrien a dalt i a baix la Ciutat Subterrània i els nivells superiors. Al mig, aerolliscadors i altres transports passaven ràpidament.

Això és el que he d’aconseguir! Pensava Boba mentre veia passar un aerolliscador xiulant. Una vegada que hagués descobert com obtenir els seus diners, tal vegada podria contractar a un d'ells perquè el portés de tornada a l'Esclau I. Encara que si el pogués pilotar ell mateix millor que millor!

–Puagh! Escòria humana! Fora del meu camí! –Va rugir una veu.

Boba el va mirar, sorprès. Una figura li bloquejava el pas. Era alt, d'ulls ataronjats amb una mirada pàl·lida, amb un tronc llarg, com un apèndix embolicat al voltant de la seva gola. Un twi'lek.

–No m'has sentit? –Va repetir el twi'lek amb ferocitat. La seva mà es movia amenaçadorament per sota de la seva túnica.

–Ho sento, –va dir Boba a tot córrer. Es va fer a un costat. El twi'lek li va dirigir una mirada despectiva, i després el va apartar passant al costat d'ell. Boba el va veure passar, pensatiu.

–Espera un minut, –va dir suaument per a si mateix–. Tinc una idea!

El seu pare li havia parlat una vegada sobre un twi'lek anomenat Bib Fortuna. L'alienígena amb cara de cuc havia estat la mà dreta de Jabba el Hutt, li ajudava a executar les seves operacions de jocs d'atzar a Tatooine i altres llocs de la galàxia. Aquí, a Aargau hi havia un casino de joc Hutt. Era possible que aquest twi'lek fos aquell del que el seu pare li havia parlat?

Boba es va quedar mirant la figura que es retirava. Si era Bib Fortuna, podria estar dirigint-se cap al cau dels Hutt.

Boba sabia que les probabilitats estaven en contra seva, però en aquest moment, tothom a la Ciutat Subterrània semblava disposat a apostar en contra seva. De moment tenia una oportunitat.

Boba es va donar pressa per seguir al twi'lek. Va tenir la precaució de mantenir-se fora del seu camp de visió i de mantenir-lo sempre a la vista. Era difícil, ja que l’alienígena entrava i sortia d'estrets carrerons i túnels. No obstant això, Boba el seguia sense descans a través del laberint que era la Ciutat Subterrània.

Haurien de veure'm ara, va pensar Boba amb un somriure. Estava aguaitant a la seva presa a través d'un terreny molt perillós. Igual que un caçador de recompenses!

 Següent